Sobre els sistemes de protecció social

L’Ajuntament de Vilafranca ha debatut recentment dues mocions relatives a l’atac que estan patint els sistemes protecció social, en concret el sistema públic de salut.

Per implementar aquestes mesures s’agafa com a excusa la crisi econòmica. Una crisi causada, recordem-ho, no pas pel sector públic ni pels sistemes de protecció social, sinó per la manca de control i regulació sobre l’especulació financera i immobiliària, i per la disminució d’ingressos públics.

Cal recordar que els darrers anys s’han eliminat impostos a la gent amb més recursos, sobretot a nivell estatal, però recentment també a Catalunya.

Tot i que algunes veus ja ho advertien (com les dels diputats d’Iniciativa per Catalunya Verds, que lamentablement es quedaven sols) aquesta disminució d’ingressos públics va passar desapercebuda fins a l’inici de la crisi. Però ara si que es nota.

Perquè segur que es poden introduir millores en la gestió, ara bé, en línies generals, els efectes de la majoria de retallades adoptades comportaran progressivament una rebaixa de la qualitat de vida de bona part de població.

Potser la ciutadania encara no és conscient de la gravetat d’aquest atac contra els sistemes de protecció social. Però els sanitaris ja veuen que es tanquen llits i quiròfans i que els fan treballar amb menys efectius, i que la població afectada se’n ressenteix. No és gens casual que les mocions de l’altre dia les impulsessin els professionals de l’hospital comarcal i les associacions d’usuaris de la salut.

La crisi no es combat desmantellant els sistemes de protecció social. Això només generarà menys qualitat de vida. La crisi s’hauria de combatre, entre d’altres mesures, reactivant l’economia social (com la del sistema de salut) i sostenint els ingressos públics orientats a la redistribució.

Perquè, com molt bé explica Stéphane Hessel, no és cert que la protecció social no es pugui sostenir: recordem que aquests sistemes es van posar en funcionament quan la producció de riquesa era molt menor a l’actual. Ara bé, cal que els governs democràtics recuperin un sistema tributari redistributiu i sense frau i, sobretot, que restableixin la regulació i el control sobre el sistema financer, combatent el lucre no productiu de base especulativa.