El passat 30 d’agost, en plena diada castellera, un representant de l’Església Catòlica Apostòlica i Romana, vestit amb uniforme religiós, va aparèixer al balcó de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, vulnerant (amb coneixement de causa) el protocol aprovat democràticament pel ple municipal.Hores abans, diversos regidors i regidores de Convergència i Unió havien assistit a Ofici. Res a dir si no fos pel lloc singular on es van asseure: A la primera fila reservada, la mateixa que durant la dictadura franquista es disposava per a les autoritats del règim; fet inaudit en democràcia des que l’any 1979, el llavors nou alcalde democràtic, Fèlix Sogas, i el ple municipal van posar punt i final a aquesta pràctica.
O, pel que es veu, potser només un punt i part...
Més enllà dels gestos simbòlics, la separació clara entre les institucions públiques i les confessions religioses és una qüestió bàsica d’higiene democràtica per la que, pel que sembla, la ciutadania hem de seguir vetllant.
La relació de l’Ajuntament amb l’Església Catòlica, penso, ha de ser respectuosa, natural i cordial [1], com amb qualsevol altra entitat, confessional o no, amb àmplia trajectòria, participació i identificació de molts vilafranquins i moltes vilafranquines. Però també clarament sense tractes de favor. Ni amb qüestions protocol·làries durant la Festa Major ni, encara menys, amb negociacions patrimonials com les que segurament tindran lloc en els propers mesos (per exemple en relació a la capella de Sant Joan).
[1] Evidentment, faig referència a l’Església vilafranquina i als seus pastors de base. Impossible una relació normal amb personatges com els bisbes de la COPE (cadena de l’Església que insulta a diari al nostre país) o amb erudits com el “catedràtic” de la Universitat Pontifícia de Salamanca, Ángel Galindo (que insta a boicotejar les empreses catalanes).
[origen i llicència de la imatge]
2 comentaris:
Hola Bernat,
Ja que parlem de protocols i de Festa Major, no estaria de més que des de l'Ajuntament perseguisssiu tota la delinqüència organitzada que hi ha al voltant dels balls, o més ben dit, dels balladors (no tots) de la Festa Major. Segons el protocol de la FM, haurien de ballar un màxim de 4/6 anys segons el ball. I avui en dia això és paper mullat.
Molts balladors es senten propietaris de la seva plaça i no hi ha ningú que "els posi a puesto".
Res, que si la FM ha de ser la FM de tothom, s'hauria de començar per intentar facilitar que el màxim de gent possible pogués gaudir de la oportunitat de viure-la des de dins.
El sistema d'entrada als balls em recorda una mica el sufragi censitari, i potser ja seria hora de passar pàgina.
Salut,
J
Hola Jordi,
El Consell de la Festa Major (òrgan cultural independent) vetlla per aquesta problemàtica que indiques que, també s'ha de reconèixer que, segurament gràcies al Consell, en els darrers anys cada vegada és menys freqüent.
Salut!
Bernat
Publica un comentari a l'entrada