SOBRE LA DIRECTIVA ESCLAVA DE LES 65 HORES LABORALS

Concepte previ a mode general:

Directiva.- Norma de la Unió Europea que, en un període de temps, cada Estat membre (Regne d’Espanya, República Francesa, etc) ha de convertir en Llei interna (operació coneguda com transposició).

Les institucions europees amb els seus mecanismes de “democràcia de baixa intensitat”, amb un funcionament desconegut i gairebé incomprensible per la gran majoria de la població, continuen avançant, de forma semi-soterrada a la opinió pública, en la retallada i el progressiu desmantellament tant de l’estat de dret com de l’estat del benestar.

A la Directiva de la vergonya [1] que suposa un retrocés de sis dècades i que, com diu el President de Bolívia en una carta oberta als dirigents europeus [2], en relació a les persones migrants, viola clarament els articles 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans (són articles breus i clars, llegiu-los aquí); cal afegir-hi ara la Directiva que possibilita l’ampliació de la jornada laboral fins a 65 hores setmanals.

Ras i curt, aquesta Directiva redueix les possibilitats de negociació col·lectiva dels treballadors i les treballadores. Les empreses podran “negociar” individualment amb cada treballodor o treballadora si aquest “està disposat” a ampliar la seva jornada fins a 60 hores setmanals, i en algun tipus de treball fins a les 65 hores.

No m’estenc en els detalls, tant el Joan Herrera (El fred que ve d’Europa) com el Raül Romeva (Front a la crisi de l’Europa social: europeisme crític) han escrit al respecte, a ells em remeto.

També ha escrit el dirigent del partit dels socialistes Miquel Iceta [enllaç], que recull els editorials de El País i El Periódico al respecte.

Imagineu-vos com n’és de greu el contingut de la Directiva que fins i tot un diari com el El País, que en l’última dècada ha evolucionat cap a posicions de centre-dreta mal dissimulades (especialment en les seccions d’economia i internacional) titula l’editorial com a “Deriva antisocial”!

Evidentment aquests dos diaris, tot i criticar la Directiva articulen tot un circumloqui per acabar de justificar el que és injustificable: Que el representant del govern espanyol en l’òrgan on es prenia la decisió, el ministre català Celestino Corbacho, no votés contra la mesura.

El Partit dels Socialistes sembla que està dient a tort i a dret que s’oposa a la Directiva esclava de les 65 hores. Davant d’això només una cosa a dir, volem fets i no paraules: Esperem que els socialistes catalans desqualifiquin al seu ministre i que al Parlament Europeu, on es pot tirar enrere aquesta barbaritat els eurodiputats i les eurodiputades socialistes rectifiquin la posició injustificable del Govern de Rodríguez Zapatero.

[1] Valoració d'Amnistia Internacional en relació a la Directiva de la vergonya (Directiva de Retorn).

[2] Carta oberta del president de Bolívia, Evo Morales a les institucions europees.