dilluns, 30 de juny del 2008

SAHARA OCCIDENTAL?


El proper 10 de juliol es farà a Vilafranca una xerrada informativa sobre la situació al Sahara Occidental. També en els propers dies, i durant unes setmanes molts nens i nenes saharuís estaran a acollits per famílies vilafranquines i de molts altres llocs de Catalunya.

Algunes persones potser es pregunten perquè aquest país, el Sahara Occidental, mobilitza tanta gent a Catalunya, havent-hi, com hi ha, tantes situacions d’opressió arreu del món, tants països on es vulneren els Drets Humans i tantes persones amb problemes molt més a prop de casa.

Aquest escrit que faig avui no respon amb profunditat a la qüestió, ja que segurament hi ha més d’una resposta a la mateixa. El que si que és un fet, i que potser molta gent, especialment els i les més joves, no coneixeu, és que fins al novembre de 1975 el Sahara Occidental va ser una colònia de l’Estat Espanyol.

La majoria de situacions colonials s’havien resolt en les dècades anteriors. Aquí però s’arrastrava la dictadura feixista i tot anava més tard.

Fixeu-vos en les dates: la “descolonització” del Sahara estava en curs durant les mateixes setmanes que Franco agonitzava al llit. L’Estat Espanyol era un caos organitzatiu i el Marroc, amb el suport dels Estats Units de l’America del Nord, va aprofitar la situació per envair i ocupar el Sahara Occidental, impedint la formació d’aquest com a Estat independent

L’oposició democràtica de l’Estat Espanyol, i especialment la de Catalunya va sentir que havia arribat tard per aquesta qüestió. Aquí hi va haver una transició cap a una democràcia formal, i es van produir moltíssims avanços (alguns potser creuran que insuficients, però en tot cas avanços molt destacats). Al Sahara però es van trobar amb la substitució de la dictadura de Franco per la dictadura de Hassan, i amb una guerra i un exili que encara perduren.

En certa manera l’Estat Espanyol va “deixar tirats” als saharauís. Mentre aquí es progressava, allà es van quedar amb més dictadura, amb més repressió i amb més exili. Això s’ha compensat, en part, amb un important moviment de solidaritat de gent la península i de Catalunya cap al Sahara durant tots aquesta anys.

Ara bé, el govern espanyol (i el català, encara que no tingui competències directes, també, com a mínim des de l’àmbit moral) hauria de tenir present tot això i no fer declaracions absurdes ni moviments diplomàtics que entorpeixin el compliment dels acords de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) perquè es realizi un referèndum d’autodeterminació al Sahara Occidental.

Més info:

Xerrada "Els Drets Humans al Sàhara Occidental"
amb la participació de



  • Mah Yahdid, de la Delegació del Front Polisario a Catalunya

  • Toni Guirao, de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS)

  • Cristina Navarro, de la Missió d'Observació dels judicis contra polítics sahrauís

    10 de juliol

    19'30h a
    l'Escorxador

    Organitzat per l'
    ACAPS Wilaya Alt Penedès
    conjuntament amb els grups locals d’ICV, CUP, ERC, PSC i CiU.