El ple de febrer (3 i últim): VILAFRANCA LLIURE DE BOSSES DE PLÀSTIC EL 2010

Em queda per comentar del darrer Ple l’apartat de mocions, especialment dues: En primer lloc la moció que presentavem des d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa per tal d’aconseguir una Vilafranca lliure de bosses de plàstic l’any 2010. [1]

Actualment, les bosses de plàstic són un problema mediambiental de primer ordre [2]: S’emeten 4 grams de CO2 (causant del canvi climàtic) en la fabricació de cada una d’elles i, una vegada en el medi, les bosses tarden centenars d’anys en descompondre’s de forma natural, generen problemes en el clavegueram, en els cursos d’aigua i danyen la fauna marina. Cal tenir en compte que, segons les dades més prudents, només a Vilafranca, es consumeixen prop de 3 milions de bosses cada any [3].

Des d’Iniciativa, desprès d’haver demanat (i aconseguit) que el pressupost municipal per al 2008 contemplés una primera previsió [4] per dur a terme la campanya, vam portar al ple una moció per posar en marxa aquesta campanya. La moció conté tres apartats resolutius:

En primer lloc, fixa l’objectiu municipal d’aconseguir una Vila lliure de bosses de plàstic l’any 2010;

En segon lloc, proposa un full de ruta en tres fases i amb diverses mesures per avançar progressivament cap a l’objectiu fixat per al 2010.

Finalment, en tercer lloc, preveu la realització de reunions obertes a tothom que hi vulgui participar, però adreçades principalment als comerciants, per estudiar el full de ruta i les mesures proposades i estudiar-ne la viabilitat de portar-les a la pràctica i la forma de fer-ho, les problemàtiques que poden sorgir i les possibles alternatives per assolir l’objectiu d’acabar amb la utilització de bosses de plàstic el 2010 (és a dir, si ho preferiu més pompós, un procés de participació ciutadana).

Val a dir que la moció va tenir bona acollida i que tots els grups i van votar a favor. Fins i tot el Partit dels Socialistes i, especialment, Convergència i Unió van presentar esmenes constructives ampliant les idees i propostes que han de servir de base per al debat amb els sectors afectats.

L’altra moció que va generar força debat va ser la que va presentar CiU per tal que l’Ajuntament de Vilafranca demani al Ministeri de Foment que l’estació de trens regionals prevista a Vilafranca estigui situada on hi ha l’estació actual i no als afores de la Vila.

Aquesta moció recuperava una de les polèmiques permanents i inacabables de la passada legislatura: Segons els estudis presentats per l’equip de govern, era inviable tècnicament construir l’estació de regionals en l’emplaçament de l’estació de rodalies actual. Per contra, segons Convergència i Unió i el Partit Popular, si que era possible fer l’estació en aquest punt, a un cost assumible pel Ministeri.

Per la nostra part vam destacar que, el més important és que per fi hi hagi un govern disposat a fer realitat una estació de regionals a Vilafranca, cosa que fins ara no havia sigut una realitat. A partir d'aquí, i davant del debat tecnificat d’uns i altres (PSC vs. CiU) entorn a la localització concreta de l'estació, nosaltres proposàvem ajornar el debat fins que poguéssim veure i estudiar les informacions de CiU segons les quals si que era tècnicament possible fer l’estació al centre.

El projecte que l’equip de govern va fer sobre la ubicació d’una estació a la zona de la base de manteniment, que ens va ser facilitat a tots els grups, nosaltres el vàrem contrastar amb un especialista el mes de novembre, que ens va dir que, en la seva opinió, era un bon projecte.

Ara bé, com a gairebé tothom, a nosaltres també ens encantaria que l’estació, si fos possible, es fes en un punt més cèntric. Hi veiem dificultats (amplada que ocuparien el número de vies auxiliars, dificultats per fer obres en una zona on ja s’estan acabant les obres de soterrament...) però estem disposats a llegir i avaluar qualsevol informe que ens facilitin els companys de Convergència i Unió i del Partit Popular, o a mantenir una reunió amb qualsevol tècnic que proposin aquests grups.

La nostra proposta de no votar sense disposar de tota la informació no va ser acceptada, així doncs, com ja havia avançat en la meva intervenció quan vaig afirmar que sense informació prèvia, no votariem a favor, ni de la proposta d'uns, ni de la dels altres, ens vam abstenir en la votació. La moció es va aprovar amb els vots de CiU, PP, CUP i ERC.

D’altra banda, es va aprovar per unanimitat una moció de CiU proposant que es creï un telèfon gratuït i fàcil de recordar perquè els veïns i veïnes puguem comunicar els desperfectes que veiem a la via pública. La moció va incorporar una esmena que presentàvem des d’ICV-EUiA en el sentit que, passat un temps de prova s’avaluï l’ús i el cost d’aquest telèfon gratuït, eliminant-lo si no funciona o ampliant-lo a d’altres serveis en cas que sigui un èxit. Aquest telèfon pot ser una bona idea, però sembla que la resposta de l’Ajuntament s’encalla no tant en la “detecció” dels desperfectes, sinó en la “reparació material” dels mateixos.

També es van aprovar pel Ple una encertada moció de Convergència i Unió, en suport del model d’immersió lingüística en el sistema educatiu; i una moció de CUP en defensa dels drets de les dones i contra la violència de gènere. Des d’Iniciativa vam votar a favor d’ambudes mocions, que van resultar aprovades.

Altres punts que es van passar pel ple, van la informació formal sobre les delegacions del nou regidor Xavier Lecegui (qui va substituir com a regidor del PSC a Joan Pareta, en un ple monogràfic recent) i el seu nomenament com a nou president del consell d’administració d’Aigües de Vilafranca i òrgans relacionats; tret de la representació municipal a Caixa Penedès, que ostentarà ara el regidor socialista Francisco Romero. Així mateix també es va aprovar per unanimitat autoritzar una operació de crèdit del Patronat Municipal d’Esports i l’acceptació d’una subvenció de la Diputació de Barcelona vinculada a la sol·licitud d’un crèdit contingut en el pressupost.

Finalment es va debatre una moció que ERC havia presentat cinc minuts abans de començar el Ple demanant que l’Ajuntament donés un reconeixement a la independència de Kosovo. Desprès de demanar que un tema tant complex com aquest no es tractés per la via d’urgència (i de perdre la votació al respecte) vaig optar per l’abstenció.

Sent totalment partidari de l’autodeterminació i del dret a decidir dels pobles, em sembla que declarar la independència per via parlamentària, sense cap mena de referèndum ni de votació popular, i tenint bona part de la població exiliada per causa de la guerra, no és una forma legitimada democràticament de prendre una decisió d’aquest tipus.

La resolució de les Nacions Unides que regula l’status de Kosovo disposa que caldrà arribar a un acord, i treballar en aquest sentit. Davant d’això, el fet que la OTAN (que és qui ocupa militarment el territori), en el marc de l’ofensiva dels darrers anys del govern Bush per dinamitar el Dret Internacional Públic, faciliti una declaració parlamentaria d’aquest tipus crec que és una molt mala noticia per a la comunitat internacional.

El Dret Internacional Públic és, sens dubte, manifestament millorable, i com a jurista soc partidari que sigui sotmès a una profunda reforma de dalt a baix. Ara bé, l’alternativa no és l’absència de regulació internacional i que s’imposin els interessos de qui té la força de les armes, que en el moment actual és el govern neoconservador dels Estats Units, bé sigui directament, bé sigui mitjançant un organisme titella com la OTAN.

[1] Text complet de la moció a www.iniciativa.cat/vilafraca secció "activitat municipal"

[2] Alguns països, com Irlanda, han establert des de fa alguns anys una taxa que cal pagar per cada bossa que s’utilitza (0,22 cèntims d’euro). Diverses ciutats nord-americanes, entre les que destaca, San Francisco han arribat a prohibir l’ús de bosses que no siguin biodegradables. A casa nostra, el Govern de la Generalitat està estudiant mesures per evitar que les bosses es lliurin gratuïtament i el Ministeri de Medi Ambient negocia alternatives amb els fabricants de plàstics.

[3] Segons un estudi Catalunya cada setmana es gasten 10 milions de bosses. La població aproximada la situem en 7 milions d’habitants; el que vol dir 1,43 bosses per habitant a la setmana. Si multipliquem 38.000 habitants de Vilafranca x 52 setmanes x 1,43 bosses per habitant = 2.825.680 bosses; és a dir 11.302 quilograms de CO2 a l’any només a Vilafranca.

[4] 15.000 € inicials, ampliables amb les subvencions del Departament de Medi Ambient i Habitatge a través de l’Agència de Residus de Catalunya.