El ple de febrer (1): EL POLÍGON DOMENYS III i LA DEPURADORA

Les cròniques sempre són una interpretació dels fets. I quan un ple municipal té una duració de prop de cinc hores, és lògic que cada mitjà resumeixi i posi l’accent en allò que considera més destacat. Per sort, una de les virtuts dels blocs és que permeten que cadascú doni la seva pròpia versió dels fets. Una versió que no és ni millor ni pitjor que les altres, però que és la pròpia. Com a contrapartida, el bloc requereix temps, especialment si es vol escriure exposant argumentant i exposant els matisos.

Amb una mica de retard doncs poso per escrit el que vàrem defensar des d’ICV-EUiA en el ple municipal del passat dimarts 22 de febrer. Començo amb un primer post relatiu a l’assumpte de l’aprovació del polígon industrial Domenys III i aniré seguint amb la resta de punts els propers dies.

Si ho recordeu, aquest tema havia quedat pendent de votació (podeu llegir els antecedents aquí). Esquerra Republicana va tornar a qüestionar la situació de les zones verdes. Ningú més va veure gens clara aquesta proposta i cap altre grup hi va votar a favor.

I és que, si bé és cert que el que proposava Esquerra Republicana seria completament raonable en un sector residencial (és a dir d’habitatges), per contra pensem que no té sentit en un sector industrial.

El més lògic en un polígon industrial és, precisament, ubicar les zones verdes creant una pantalla visual i prioritzant les relacions amb l’entorn i facilitant la transició del sòl no urbanitzable cap al polígon, afavorint la integració paisatgística, especialment des de la carretera.

D’altra banda, des de la Candidatura d’Unitat Popular es va reconèixer que potser si que feia falta nou sòl industrial a Vilafranca, i que el seu grup no s’hi oposava, però plantejava fer aquest debat en el marc de la discussió relativa a l’agenda urbanística. Tanmateix, els estudis que se’ns havien presentat a tots els grups eren concloents: Tant dels percentatges d’ocupació (propers al 90%) com de la diferència de preus del sòl industrial entre Vilafranca i d’altres pobles de la comarca (en molts casos el doble de preu m2) se’n desprèn que, efectivament, hi ha molt poc sòl industrial disponible a Vilafranca. I per si quedava algun dubte, les fotografies aèries dels polígons actuals que també se’ns van entregar a tots els grups posen de manifest aquesta realitat de forma empírica.

La posició d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida (ICV-EUiA) al respecte doncs és ben clara: pensem que el més lògic és que, si fa falta sòl industrial, aquest s’ha d’ubicar el més a prop possible de les infraestructures (N340, autopista, ferrocarril) i, alhora, el més a prop possible d’on viu la majoria de la gent que hi haurà d’anar a treballar, amb l’objectiu de minimitzar la mobilitat amb cotxe i camió, i per tant minimitzant les emissions de CO2 i els accident d’automòbil “in itinere”.

I perquè això no suposi una “competència” entre els diversos municipis de la comarca (fet que deriva en un major consum de sòl i en una gran ineficiència al tenir cadascú el seu polígon), la proposta és gestionar mancomunadament els polígons entre els municipis de la comarca (és a dir posar-los on sigui més raonable i tinguin menys impacte i repartir-nos els ingressos econòmics entre tots).

Això, què és el que ja recull el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, desprès d’anys de debat, i és també el que hem defensat nosaltres. D’altra banda, recordem-ho, Domenys III porta tramitant-se des de setembre de 2006.

Com ha quedat clar doncs, el debat el febrer de 2008 no és si es fa o no un polígon industrial a la zona de Domenys III, sinó quin tipus de polígon volem.

I nosaltres, a Iniciativa, volem un Domenys III fet no pensant en els promotors immobiliaris sinó pensant en les persones que hi aniran a treballar cada dia i en les empreses productives que s’hi han d’instal·lar.

Si es fa un polígon, perquè s’acredita que és necessari (com és el cas) volem que sigui un exemple de modernització ecològica, que optimitzi la utilització de les energies renovables i que, tingui un dipòsit per recollir l’aigua de pluja per destinar-la a diversos usos secundaris.

I volem que sigui de qualitat (perquè si és de qualitat, es més fàcil que les empreses que s’hi instal·lin també siguin de qualitat), és a dir, amb els aparcaments de vehicles a l’interior de les parcel·les industrials (i no amb els cotxes i els camions mal aparcats i havent de perdre el temps fent mil i una maniobres cada vegada que s’entra o es surt); amb una xarxa de telecomunicacions dels segle XXI amb una bona connexió amb les noves tecnologies, un espai en el que s’hi puguin instal·lar empreses productives i modernitzades que generin valor afegit i treball qualificat, amb el màxim respecte cap a les normatives medi ambientals.

I, evidentment, volem que Domenys III tingui, des del començament, una Estació Depuradora d’Aigües Residuals, i volem que aquest depuradora la paguin els promotors del sector Domenys III i no el conjunt de la ciutadania.

Aquestes són les qüestions que cal plantejar ara, quan estem deixant enrere la fase de planejament iniciada el dos mil sis i entrant en la fase d’urbanització. A proposta d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida, el govern municipal s’ha compromès a exigir en el Projecte d’Urbanització que es construeixi una depuradora a càrrec dels promotors del sector (ja que, si bé en el pla parcial es preveia un espai per a la seva ubicació, no quedava clar que ja estès construïda en el moment de posar-se en funcionament el polígon, i tampoc quedava clar qui havia de sufragar el seu cost).

Les qüestions que hem plantejat relatives a la urbanització són competència de la Junta de Govern Local, és a dir, de l’equip de govern del Partit del Socialistes. Tanmateix, arran de les propostes pel nostre grup, l’equip de govern ha acceptat que aquest projecte d’urbanització passi per la Comissió Informativa abans de la seva aprovació, és a dir que tots els grups municipals el puguem veure i fer-hi propostes i suggeriments abans de la seva aprovació. Per tots aquests motius vàrem votar a favor del Pla.

Segurament lluitar perquè efectivament hi hagi una depuradora (i per qui la paga), o per la modernització ecològica no sigui tan mediàtic, com fer segons quines altres afirmacions, però pensem que avançar en aquestes coses concretes i que responen problemàtiques reals forma part del nostre compromís de marcar la diferència a l’Ajuntament en aspectes socials i mediambientals.

[Espero poder escriure en breu en relació al tanatori, els funerals laics, les bosses de plàstic i l'estació de trens regionals. Fins aviat!]

[Origen fotografia: Mancomunitat Intermunicipal Penedès Garraf]