Comença a ser preocupant el progressiu canvi d’estratègia del Partit dels Socialistes de Catalunya: Avui s’ha consumat el que ja es veia a venir des de fa dies: PSC i Convergència es repartiran a mitges el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, en un d’aquests moviments post-electorals que, amb raó, tan mala premsa donen a la política. ERC també s’ha adherit a l’acord.
La noticia, no per esperada deixa de sorprendre. Una majoria tant amplíssima (23 de 25 escons) no era necessària per garantir la governabilitat: CiU i ERC podien haver format govern; i al seu torn també era possible un govern d’esquerres, bé un govern PSC-ERC com en la passada legislatura, bé reforçant-lo amb la participació d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, que per primera vegada tenim representació al Consell Comarcal.
S’afirma per part dels partits signants de l’acord [1] que la comarca té grans reptes, especialment en matèria política territorial i infraestructures, i que, per afrontar-los han volgut conformar un govern d’unitat. Sona bonic. I no seré pas jo qui negui aquests reptes, i coincideixo en que aquests que destaquen són alguns dels reptes principals que hem d’afrontar els penedesencs. Fins i tot comparteixo en que fora bo intentar buscar un consens en aquests aspectes. Ara bé, el que han anunciat avui és un govern molt majoritari, però no és un govern d’unitat.
Convergents i socialistes (reconec que els republicans hi tenien poc a dir) han deixat al marge a ICV i, de retruc, al Partido Popular [2]. La gent d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida no estàvem entusiasmats amb la idea del govern d’unitat. Sabíem que entre els respectius programes hi ha diferències importants. Tanmateix, socialistes i convergents ni tant sols s’han reunit amb nosaltres per exposar-nos quines eren les bases de l’acord que volen desenvolupar des del suposat govern d’ “unitat”.
Però que pot portar aquests dos grups a excloure, ja d’entrada [3], a Iniciativa Verds – Esquerra Unida? Doncs em temo que, precisament, aquests “reptes tant importants” que s’han d’afrontar en la legislatura, especialment en matèria d’infraestructures. De tots és coneguda l’aposta plena dels sociovergents pel vehicle privat i el paper totalment secundari que atorguen al transport públic.
Per contra, entre els grups representants al Consell Comarcal, nosaltres som els que durant la campanya, i des de fa anys, hem apostat decididament pel transport públic i per buscar alternatives al cotxe, amb una política que vagi més enllà de la “solució” de fer cada dia més i més i més desdoblaments, variants i cinturons. I, a diferència d’altres, defensem aquest plantejament des dels plens dels ajuntaments fins a les màximes institucions, nacionals i estatals.
S’imposa doncs l’ofuscació i la insistència en un model antic, allunyat de la modernització ecològica que necessiten el Penedès i Catalunya, s’imposa el “mirar cap a l’altre costat” davant l’amenaça cada cop més propera del canvi climàtic, el “ja ens va bé com estem i que res és mogui”.
Vull creure que els companys d’Esquerra Republicana s’han deixat arrossegar cap aquest acord enlluernats per una de les poques coses positives que pot tenir aquest govern a tres: l’aposta clara de les institucions en favor de la Vegueria del Penedès. Caldria però, com sempre hem insistit des d’Iniciativa, no oblidar-se de per què volíem aquesta Vegueria. Per gastar els diners en fer més desdoblaments de carreteres paral·lels a l’autopista existent?
També em consta que són molts els militants socialistes que estan dia a dia a peu de carrer, que no veuen gens clar aquest “que res és mogui” i que estan en desacord amb l’assaig de canvi d’estratègia que comença a apuntar el PSC.
És evident que els poderosos adoren la sociovergència: Governs estables, previsibles i que no canvien res. Si a la Generalitat encara no tenim sociovergència és, entre d’altres motius, perquè aquests militants socialistes de que parlava s’hi van oposar fermament el passat novembre. Espero que tinguin força suficient arreu perquè el que ha passat a l’Alt Penedès no sigui més que un error puntual i no un dels primers símptomes d’un canvi d’estratègia en la política d’aliances dels socialistes.
La noticia, no per esperada deixa de sorprendre. Una majoria tant amplíssima (23 de 25 escons) no era necessària per garantir la governabilitat: CiU i ERC podien haver format govern; i al seu torn també era possible un govern d’esquerres, bé un govern PSC-ERC com en la passada legislatura, bé reforçant-lo amb la participació d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, que per primera vegada tenim representació al Consell Comarcal.
S’afirma per part dels partits signants de l’acord [1] que la comarca té grans reptes, especialment en matèria política territorial i infraestructures, i que, per afrontar-los han volgut conformar un govern d’unitat. Sona bonic. I no seré pas jo qui negui aquests reptes, i coincideixo en que aquests que destaquen són alguns dels reptes principals que hem d’afrontar els penedesencs. Fins i tot comparteixo en que fora bo intentar buscar un consens en aquests aspectes. Ara bé, el que han anunciat avui és un govern molt majoritari, però no és un govern d’unitat.
Convergents i socialistes (reconec que els republicans hi tenien poc a dir) han deixat al marge a ICV i, de retruc, al Partido Popular [2]. La gent d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida no estàvem entusiasmats amb la idea del govern d’unitat. Sabíem que entre els respectius programes hi ha diferències importants. Tanmateix, socialistes i convergents ni tant sols s’han reunit amb nosaltres per exposar-nos quines eren les bases de l’acord que volen desenvolupar des del suposat govern d’ “unitat”.
Però que pot portar aquests dos grups a excloure, ja d’entrada [3], a Iniciativa Verds – Esquerra Unida? Doncs em temo que, precisament, aquests “reptes tant importants” que s’han d’afrontar en la legislatura, especialment en matèria d’infraestructures. De tots és coneguda l’aposta plena dels sociovergents pel vehicle privat i el paper totalment secundari que atorguen al transport públic.
Per contra, entre els grups representants al Consell Comarcal, nosaltres som els que durant la campanya, i des de fa anys, hem apostat decididament pel transport públic i per buscar alternatives al cotxe, amb una política que vagi més enllà de la “solució” de fer cada dia més i més i més desdoblaments, variants i cinturons. I, a diferència d’altres, defensem aquest plantejament des dels plens dels ajuntaments fins a les màximes institucions, nacionals i estatals.
S’imposa doncs l’ofuscació i la insistència en un model antic, allunyat de la modernització ecològica que necessiten el Penedès i Catalunya, s’imposa el “mirar cap a l’altre costat” davant l’amenaça cada cop més propera del canvi climàtic, el “ja ens va bé com estem i que res és mogui”.
Vull creure que els companys d’Esquerra Republicana s’han deixat arrossegar cap aquest acord enlluernats per una de les poques coses positives que pot tenir aquest govern a tres: l’aposta clara de les institucions en favor de la Vegueria del Penedès. Caldria però, com sempre hem insistit des d’Iniciativa, no oblidar-se de per què volíem aquesta Vegueria. Per gastar els diners en fer més desdoblaments de carreteres paral·lels a l’autopista existent?
També em consta que són molts els militants socialistes que estan dia a dia a peu de carrer, que no veuen gens clar aquest “que res és mogui” i que estan en desacord amb l’assaig de canvi d’estratègia que comença a apuntar el PSC.
És evident que els poderosos adoren la sociovergència: Governs estables, previsibles i que no canvien res. Si a la Generalitat encara no tenim sociovergència és, entre d’altres motius, perquè aquests militants socialistes de que parlava s’hi van oposar fermament el passat novembre. Espero que tinguin força suficient arreu perquè el que ha passat a l’Alt Penedès no sigui més que un error puntual i no un dels primers símptomes d’un canvi d’estratègia en la política d’aliances dels socialistes.
Catalunya necessita empenta, il·lusió, motivació i participació de la ciutadania. Idees de progrés ben entès: Polítiques d’inclusió social, de redistribució de la renda, de modernització ecològica. I no pas una soponífera sociovergència on tot segueix igual i res canvia. I apa, a pagar hipoteca de la casa i del cotxe, i a “fer hores”, a cobrar en negre i sense cotitzar i “domingos por la tarde y escena del sofà”, que qui dia passa any empeny...
[1] Fixeu-vos que no han estat els representants electes els que han anunciat l’acord, sinó els màxims responsables de l’aparell del partit.
[2] Era massa descarat acollir al Partido Popular i deixar fora a Iniciativa Verds.
[3] Perquè ha sigut d’entrada. Ja em direu quina “unitat” hi ha en que tres partits, per molt majoritaris que siguin, no tinguin ni el detall de comentar la seva proposta d “unitat” amb els altres dos grups...
[4] NOTA: Foto: Un dels ideòlegs de la sociovergència... [20minutos sota http://www.20minutos.es/licencia_20_minutos/]
[2] Era massa descarat acollir al Partido Popular i deixar fora a Iniciativa Verds.
[3] Perquè ha sigut d’entrada. Ja em direu quina “unitat” hi ha en que tres partits, per molt majoritaris que siguin, no tinguin ni el detall de comentar la seva proposta d “unitat” amb els altres dos grups...
[4] NOTA: Foto: Un dels ideòlegs de la sociovergència... [20minutos sota http://www.20minutos.es/licencia_20_minutos/]
1 comentari:
Benvolgut, avui al Maremse PSC, CIU i ERC han pactat per fora del Consell Comarcal a ICV. Un canvi brusc cap a la dreta, després que els conselleres del PSC són de l'ala més dretana i acompanyats de les gràcies d'ERC.
ICv que ha gestionat 2/3 de tot el Consell Comarcal tenint només el 5% de representació, ara observa com totes les forces, per repartir-se el poder, s'han d'aliar per fer for a ICV.
Publica un comentari a l'entrada