1.- En aplicació de la Llei de barris, la Generalitat ha atorgat a l’Ajuntament de Vilafranca una subvenció de 5,4 milions d’euros destinats a la rehabilitació global del barri de l’Espirall.
La Llei de barris és un dels projectes emblemàtics impulsats per les esquerres des del govern de la Generalitat de Catalunya. De fet només és la part més visible, la més espectacular podríem dir, d’una política de confiança mútua i col·laboració entre els Ajuntaments i el govern de Catalunya.
Una política que es va posar en marxa a partir de 2003 amb el tripartit, i que ha continuat el govern d’entesa nacional de progrés, i que s’està materialitzant no solament en l’increment de finançament que la Generalitat destina als Ajuntaments (Llei de barris, Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, multiplicació de les subvencions per a la creació de noves places de llars d’infants, Pla Nacional per l’Habitatge...), sinó també a l’hora d’atorgar major participació i protagonisme als Ajuntaments en matèries tant importants com els serveis de salut, per posar un exemple.
El gir municipalista del govern de la Generalitat, per bé que encara molt incomplert, comença a materialitzar-se. És una bona notícia perquè suposa un acostament de les institucions al dia a dia de les persones i perquè deixa enrere èpoques passades de desconfiança del poder central vers les administracions locals.
A l’Espirall ara hem d’aprofitar aquesta oportunitat excepcional. Són molts diners i els projectes que han determinat que s’atorgués la subvenció són engrescadors. Penso que, entre tots, hem de ser capaços de portar a la pràctica el que està projectat sobre el paper i convertir-ho en una realitat palpable. I, per anar bé, considero que s’hauria de fer amb participació ciutadana, amb implicació de la gent del barri en la presa de decisions i en el seguiment de la gestió. Podrem? Vull creure que sí.
La Llei de barris és un dels projectes emblemàtics impulsats per les esquerres des del govern de la Generalitat de Catalunya. De fet només és la part més visible, la més espectacular podríem dir, d’una política de confiança mútua i col·laboració entre els Ajuntaments i el govern de Catalunya.
Una política que es va posar en marxa a partir de 2003 amb el tripartit, i que ha continuat el govern d’entesa nacional de progrés, i que s’està materialitzant no solament en l’increment de finançament que la Generalitat destina als Ajuntaments (Llei de barris, Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, multiplicació de les subvencions per a la creació de noves places de llars d’infants, Pla Nacional per l’Habitatge...), sinó també a l’hora d’atorgar major participació i protagonisme als Ajuntaments en matèries tant importants com els serveis de salut, per posar un exemple.
El gir municipalista del govern de la Generalitat, per bé que encara molt incomplert, comença a materialitzar-se. És una bona notícia perquè suposa un acostament de les institucions al dia a dia de les persones i perquè deixa enrere èpoques passades de desconfiança del poder central vers les administracions locals.
A l’Espirall ara hem d’aprofitar aquesta oportunitat excepcional. Són molts diners i els projectes que han determinat que s’atorgués la subvenció són engrescadors. Penso que, entre tots, hem de ser capaços de portar a la pràctica el que està projectat sobre el paper i convertir-ho en una realitat palpable. I, per anar bé, considero que s’hauria de fer amb participació ciutadana, amb implicació de la gent del barri en la presa de decisions i en el seguiment de la gestió. Podrem? Vull creure que sí.
2.- Canviant radicalment de tema, i entrant de ple a l’apartat de dèries i curiositats, a la capçalera del bloc he canviat el terme “blog” pel de “bloc”.
La discussió filològica sobre quina ha de ser la forma correcta la va tancar, en principi, el termcat quan va resoldre en favor de “bloc”.
Tanmateix, tot emprar la forma normativa als escrits, em resistia a canviar-la a la capçalera, ja que els arguments dels partidaris del terme “blog” em semblaven més convincents: “blog” és l’abreviació anglesa de weblog, que al seu torn deriva de la contracció de web (pàgina web) i log (registre). Així m’ho va explicar un dia el meu filòleg de capçalera, indicant-me que “tot i la resolució del termcat, els partidaris de blog encara podem resistir un temps amb dignitat, a veure si es dóna un nou debat al respecte i hi ha un canvi d’opinió”.
Sembla que el debat s’ha estancat (la veritat és que tampoc dóna per gaire més) i que la forma bloc (i la derivada blocaire) es consolida. Per tant, bandera blanca...
2 comentaris:
Jo també m'he rendit i he passat a ser un blocaire amb "c" en comptes d'un bloguista amb "g". Coses del centralisme democràtic lingüístic... De tota manera, sempre et quedarà tenir el millor títol de bloc que conec. "Fragmentari" és una gran ocurrència!
Hola Bernat!
Al barri de Congost de Granollers i a la limítrof Barriada Nova de Canovelles hem tingut una excel·lent experiència amb la Llei de Barris. Això són polítiques "d'esquerres de debò"!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada