Els meus admirats Qualcosa di Sinistra segueixen fent un seguiment sobre l’apagada elèctrica barcelonina al seu bloc.Avui reprodueixen la intervenció del diputat d’ICV-EUiA, Salvador Milà, en el debat parlamentari sobre el tema. Una intervenció acurada, on es posen els punts sobre les is, on s’aboca llum sobre les causes i els responsables de l’apagada. I és fa de forma contrastada, aportant les dades necessàries per demostrar el que s’està afirmant.
Avui en Salvador Milà ha desemmascarat els que pretenen confondre a la població en base a interessos electoralistes els uns, i econòmics els altres: Ha exposat, de forma sistemàtica, ordenada i referènciada, coses evidents però que poca gent havia dit fins ara (per exemple que l’apagada no té res a veure amb les línies de molt alta tensió pendents a les comarques Gironines –de tothom es sabut que la llum se’n va anar a Barcelona, no pas a Figueres, per molt que alguns tertulians s’entestin a donar-nos gat per llebre–) i ha aportat llum sobre la relació que té l’apagada amb la famosa OPA sobre Endesa (Us en recordeu? Va ser titular diari durant mesos! Ara en canvi gairebé tots els mitjans i tertuliano-articulistes-opinadors professionals pateixen una súbdita amnèsia sobre el tema).
I es que els números canten: Benefici declarat per Endesa en l’exercici 2006? Un 40%.
I com s’ha aconseguit això? Doncs, entre d’altres formes, congelant inversions en millores necessàries per repartir beneficis escandalosos i, de retruc, fer pujar encara més el valor de les accions en borsa, enmig de tot el procés d’OPAs i contra-OPAs (llegiu la intervenció d’en Salvador Milà, que ho explica molt més acuradament que jo).
Penso que és el moment d’exigir un major control i intervenció pública en la regulació de serveis d’interés general tant importants i bàsics com el subministrament d’electricitat. Fora bo que en el nou Tractat de la Unió Europea que s’està negociant és deixés de banda la imperativa regulació neoliberal actualment vigent.
De fet fora bo que hi hagués un procés constituent al Parlament Europeu per fer aquest nou tractat amb transparència, informació i participació de la ciutadania (s’estan decidint temes importantíssim i gairebé ningú en parla). Em sembla però que, de moment, això és massa demanar. Perquè si tinc coneixement del que tramen per allà Brussel·les no és pels mitjans de comunicació, sinó perquè algunes excepcionalitats, com l’eurodiputat Raül Romeva, no es resignen al vel de silenci mediàtic que impera sobre qüestions tant importants com les que s’estan debatent, i miren de mantenir informada la ciutadania a través dels mitjans de que disposen, encara que siguin un simple bloc...
1 comentari:
La meva generació ha viscut durant anys una situació en la qual l'electricitat era produïda per empreses estatals que operaven en les tres fases: generació, transmissió i distribució. En el mandat de Felipe González, aquesta activitat es va privatitzar.
La mitologia neoliberal va exaltar la privatització. Però el sistema privat no garanteix una major eficiència que el públic, entre altres raons, perquè les empreses privades persegueixen, per damunt de tot, els guanys mentre els drets dels consumidors passen a un segon pla. Els fets esdevinguts recentment a Barcelona, reforcen aquesta opinió.
No és la primera vegada que a causa d'una avaria en el subministrament de la llum es produeix una situació caòtica: A Buenos Aires, per exemple (on al costat d'altres companyies, opera Endesa) el 1999, set anys després de la privatització, es va produir una apagada de 10 dies que va deixar 500.000 persones en la foscor en ple estiu. L'apagada també va tenir origen en un incendi d'una subestació.
A Catalunya, vam presenciar un precedent similar a l'actual el desembre de 2001. Enmig de baixes temperatures, Endesa va deixar sense fluid elèctric més d'un milió de persones a causa, segons versió de la pròpia empresa, d'una avaria provocada pel trencament d'un cable de terra en una línia d'alta tensió.
Apagades similars s'han repetit a altres parts del món, des de Nova Zelanda a Califòrnia i des de l'Índia fins al Brasil.
Quines són les causes que sempre es troben darrere d'aquest caos? Insuficients inversions, deficiències a la xarxa, manques en el manteniment, externalizació de serveis i inadequada atenció al client. Aquests són els pecats del servei elèctric privat.
Recolzant-se en el desconeixement d'aquesta realitat, s'han aixecat veus que hipòcritament han qualificat d'inacceptable el caos produït per l'apagada i han criticat únicament l'administració pública. Aquest tipus d'acusacions fugen del fons de l'assumpte, i fins i tot busquen avals per a decisions relacionades amb l'energia elèctrica però alienes a l'apagada.
En tot cas, el que si es pot retreure a les administracions públiques, és la falta d'exigència, control i vigilància. Ara bé, no hem d'oblidar, que la dreta i la resta de neoliberals sempre si han oposat.
Amb la privatització l'Estat va perdre el control del sector energètic. En mans privades, el servei públic d'energia elèctrica no és capaç de garantir les prestacions que ha contractat amb els seus clients. Aquestes són les causes. L'apagada n'es le conseqüencia.
Publica un comentari a l'entrada