EDITORIAL DE LA VANGUARDIA CONTRA EL DRET DE VAGA

Pel boc gros i a canonades dispara avui l’editorial [1] de La Vanguardia. Sembla que en època estival el Grupo Godó doni carta blanca al director adjunt del centenari diari barceloní perquè escrigui casposes arengues pamfletàries.

El meu consell per als accionistes del grupo és que contactin amb la Melinda Gordon, la noia que parla amb els morts i surt a la sèrie Entre Fantasmas del Cuatro perquè verifiqui si el fantasma d'algun ministre de treball de Franco ronda per la redacció del diari posseint al Sr. Alfredo Abián.

Bromes a part, l’article no deixa de resultar sorprenent: Desprès realitzar una diguem-ne “peculiar” interpretació del pensament de Lenin (força tendenciosa des del meu modest punt de vista), el Sr. Abián, despatxa amb la següent frase:

“[...] aún hay quien cree que la huelga es una herramienta válida en una sociedad desarrollada, cuando en realidad evoca medicinas tan caducas como el ungüento para sabañones.”

Fora bo que algú recordés a aquest senyor que, si en alguns països del món les persones tenim alguns drets socials reconeguts legalment no és per voluntat divina, sinó gràcies a les lluites dels treballadors i les treballadores, lluites que, en moltes ocasions, s’han portat a terme mitjançant les vagues. I per aquest motiu els ordenaments jurídics democràtics reconeixen com a fonamental aquest dret.

Recordem a tall d’exemple que, si a l’estat espanyol encara no s’ha desmantellat el sistema de protecció social contra l’atur, va ser gràcies al seguiment immens que va tenir la convocatòria de vaga general de 20 de juny de 2002, que va forçar al govern del Partido Popular a retirar la seva proposta de “reforma” del sistema.

I és que no es poden barrejar ous i castanyes: una cosa és que, en alguna ocasió, col·lectius estratègics (com els pilots d’avió) hagin pogut fer un ús abusiu del dret [2], i l’altra, ben diferent, és deduir a partir d’aquí que les vagues són “una medicina caduca”.

Certament, la precarietat laboral producte de la globalització, suposa majors dificultats per a l’exercici efectiu del dret de vaga, però això no resta pas validesa a aquest dret, sinó que, en tot cas, qüestiona el sistema neoliberal que redueix l’efectivitat d’un mecanisme democràtic de defensa dels drets de la majoria de les persones.

PD: M’ha fet molta gràcia veure en l’article la paraula “sabañones” perquè m’ha fet pensar en les cançons del Sabina en que recorda l’època franquista. A mi l’article del Sr. Abián també m’ha fet pensar en el nacional-catolicisme...

[1] Dic editorial perquè, tot i que no porta aquest títol, dedueixo que ho és, ja que està emmarcat en un requadre central situat en el sumari (a la primera pàgina interior del diari, en la que hi ha l’índex i les dades de la redacció).

[2] I per evitar això precisament la llei regula l’establiment de serveis mínims.

[3] Origen imatge.