MEMÒRIA HISTÒRICA

En els darrers temps, el debat sobre la necessitat de la recuperació de la nostra memòria històrica ha avançat força. Tot i que encara existeixen resistències, sobretot a nivell estatal (només cal veure el que va passar al Congrés dels Diputats quan es va debatre el projecte de llei estatal sobre la memòria històrica...), dia a dia es fa més present l’interès dels joves i de la societat en el seu conjunt per recuperar la memòria col·lectiva.

Si bé els historiadors fa temps que venen treballant la qüestió, recopilant dades, testimonis i documents, és evident que, d’uns pocs anys ençà, la qüestió ha despertat, per sort, un major interès social que s’ha centrat, especialment, en l’etapa republicana, la guerra civil i la repressió franquista. Penso que és molt important aquest fet perquè, com s’ha dit més d’una vegada, una societat que desconeix el seu passat pot tornar a repetir els mateixos errors.

Per això crec que és essencial la tasca d’aquests historiadors que investiguen a nivell local i que van recuperant bocins de la història dels nostres pobles i ciutats (sense anar més lluny, avui mateix a Vilafranca el Ramon Arnabat i l’Anna Sabanés presentaven el llibre “Víctimes de la Guerra Civil al Penedès. Soldats i població civil morta. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf” [1] [2]: Un treball meticulós, amb diversos col·laboradors, i que ha despertat molt d’interès, com prova el fet que la sala del Consell Comarcal estava plena a vessar). Cal doncs que aquesta tasca d’investigació a nivell local continuí i gaudeixi dels suports institucionals i socials necessaris. En aquest sentit crec que és molt positiu que, sota l’impuls d’ICV-EUiA, el Govern de la Generalitat hagi aprovat avui el Projecte de Llei del memorial democràtic.

I és que, com en moltes altres coses, el món municipal ha estat pioner en aquesta matèria (com a iniciativa exemplar, l’Arxiu de la Memòria Popular de la La Roca del Vallès) però és molt positiu que ara també la Generalitat es sumi a aquests esforços.

Recuperar la memòria del que van suposar la II República, la guerra civil i la repressió feixista és imprescindible i, per tant, és encertat i lògic que molts historiadors i historiadores hagin començat per aquesta vessant. I evidentment encara ens queda molt conèixer en aquest àmbit i cal continuar-hi investigant. Penso però que també fora positiu que s’anés ampliant la recerca a d’altres vessants com la cultura tradicional, la gastronomia popular, el coneixement sobre com es desenvolupava el dia a dia, sobre com vivien els nostres avis i avies, de que i com treballaven, com eren les llars, quins sacrificis i quines situacions van haver de viure a diari, etc. Personalment, quan escolto persones de certa edat parlar d’aquestes coses sempre hi ha detalls que em sorprenen i em fan reflexionar.

Mentre tornava de la presentació de llibre pensant en tot això, m’he animat, en aquest cas per la via gastronòmica, i he pensat que, ara que s'acosta el fort de la temporada de calçotades, podria reproduir la recepta de la salsa de calçots de l’àvia, recepta que vaig recuperar fa uns dies a través de la meva mare que tot s'ho apunta. La meva àvia era de Nulles (Alt Camp) i per això és possible que els i les del Penedès trobeu aquesta salsa més espessa del que és corrent per Vilafranca i comarca (i també més espessa del que es serveix en la majoria de restaurants, fins i tot els de la zona vallenca). De fet és una recepta que em sembla que ja no s’estila gaire, per això la penjo aquí, perquè no es perdi. Si la voleu més lleugera, podeu reduir la quantitat d’ametlles i avellanes. Som-hi:

SALSA DE CALÇOTS (O SALSA ROMESCO) PER A DEU PERSONES

- 400 grams d’ametlles torrades
- 100 grams d’avellanes torrades
- 1 quilo de tomàquets madurs escalivats
- 2 cabeces d’alls escalivades
- 1 dent d’all crua
- 2 o 3 nyores (ho podeu substituir per pebre vermell, però no és el mateix)
- Una miqueta de julivert
- 1 cullerada sopera de sal
- Una miqueta més d’un litre d’oli d’oliva
- Rajolí de vinagre al gust
- Una miqueta de menta

Abans això es picava tot amb morter, però ara ho podem fer amb el túrmix (l'odre en que s'han de posar els ingredients al morter és motiu de discussió, una proposta és aquesta, on també trobareu una altra variant de la salsa de calçots), i quan ho tenim ja podem sucar-hi els calçots (com els de la foto) que prèviament haurem fet (a la flama o a la brasa, segons els gustos i el temps de que es disposi) en un foc, a poder ser amb fusta de vergues (per demanar que no quedi...). Ho acompanyarem també de pa de pagès, i vi negre de la terra. I de segon podem fer carn a la brasa i haurem dinat de gust!

Bon profit, i bona memòria en tots els àmbits, que ens fa ben bona falta!