Els i les que em coneixeu perdoneu-me, sé que a vegades semblo un disc ratllat, però hi ha coses que no acabo mai d’entendre com poden passar: Semblava que el servei de rodalies de la RENFE no podia caure gaire més avall però, ves per on, estàvem equivocats.
Des de Vilafranca, per a moltes persones, les freqüències de pas són massa escasses per poder ser una alternativa al cotxe en costos de temps (i els caps de setmana ja ni en parlem). La manca d’inversió en el manteniment de les vies fa que, en determinats trams, s’hagi de circular a pas de tortuga per evitar accidents. En fi. Tot això és conegut. Tanmateix ara resulta que les obres de l’AVE, segons denuncien els sindicats, estan mal (o gens) planificades, i dia si dia també el servei de Rodalies en resulta afectat. Arribem tard a la feina, perdem hores de classe, la novia se’ns enfada perquè la deixem plantada... i d’altres tragèdies quotidianes similars.
Sempre he pensat que construir l’AVE era una forma absurda de malgastar molts diners en una infraestructura gens eficient si tenim en compte el que ens està costant a tots i ho posem en relació amb el reduït nombre de viatgers que l’utilitzaran (per no parlar del seu impacte ambiental, que mereixeria un post a part).
Que durant anys s’hagi planificat invertir els diners públics en aquesta pijada (permeteu-me l’expressió) mentre s’ignorava la xarxa de rodalies que utilitzem milers de persones (i que és la forma més sostenible de moure’s en aquest tipus de distàncies) ja és, de per si, un fet força greu. Ara bé, que no s’hagi previst com aquestes luxoses obres afectarien als treballadors, estudiants i d’altres usuaris del dia a dia, això ja no té nom!
Esperem doncs que, tal com preveu el nou Estatut, l’estat traspassi ben aviat aquest servei a la Generalitat i que, aquesta vegada, des de la proximitat del govern d’Entesa, s’inverteixin els diners públics amb una mica més de seny. Potser sóc un il·lús, però jo tinc aquesta esperança. I es que quan el Joan Saura parla de modernitzar Catalunya fa referència a aquest tipus de coses. No són actuacions tant espectaculars com l’AVE però són més eficients i racionals.
En tot cas, pel que pugi passar, si hem d’agafar el tren, no està de més prendre algun llibre. Per exemple “La Sonrisa Etrusca” de José Luís Sampedro que ens recomana amb encert un dels primers lectors d’aquest bloc fragmentari (coincidim Xoxé, a mi també em va fascinar!). Salut.
Des de Vilafranca, per a moltes persones, les freqüències de pas són massa escasses per poder ser una alternativa al cotxe en costos de temps (i els caps de setmana ja ni en parlem). La manca d’inversió en el manteniment de les vies fa que, en determinats trams, s’hagi de circular a pas de tortuga per evitar accidents. En fi. Tot això és conegut. Tanmateix ara resulta que les obres de l’AVE, segons denuncien els sindicats, estan mal (o gens) planificades, i dia si dia també el servei de Rodalies en resulta afectat. Arribem tard a la feina, perdem hores de classe, la novia se’ns enfada perquè la deixem plantada... i d’altres tragèdies quotidianes similars.
Sempre he pensat que construir l’AVE era una forma absurda de malgastar molts diners en una infraestructura gens eficient si tenim en compte el que ens està costant a tots i ho posem en relació amb el reduït nombre de viatgers que l’utilitzaran (per no parlar del seu impacte ambiental, que mereixeria un post a part).
Que durant anys s’hagi planificat invertir els diners públics en aquesta pijada (permeteu-me l’expressió) mentre s’ignorava la xarxa de rodalies que utilitzem milers de persones (i que és la forma més sostenible de moure’s en aquest tipus de distàncies) ja és, de per si, un fet força greu. Ara bé, que no s’hagi previst com aquestes luxoses obres afectarien als treballadors, estudiants i d’altres usuaris del dia a dia, això ja no té nom!
Esperem doncs que, tal com preveu el nou Estatut, l’estat traspassi ben aviat aquest servei a la Generalitat i que, aquesta vegada, des de la proximitat del govern d’Entesa, s’inverteixin els diners públics amb una mica més de seny. Potser sóc un il·lús, però jo tinc aquesta esperança. I es que quan el Joan Saura parla de modernitzar Catalunya fa referència a aquest tipus de coses. No són actuacions tant espectaculars com l’AVE però són més eficients i racionals.
En tot cas, pel que pugi passar, si hem d’agafar el tren, no està de més prendre algun llibre. Per exemple “La Sonrisa Etrusca” de José Luís Sampedro que ens recomana amb encert un dels primers lectors d’aquest bloc fragmentari (coincidim Xoxé, a mi també em va fascinar!). Salut.
NOTA: La fotografia d’avui està extreta del projecte Wikimedia Commons i es pot distribuir sota la llicència de documentació lliure GNU . La imatge d’ahir era pròpia, d’un dia que vàrem anar a passejar per Vilafranca amb el Xavi, el Toni i una càmera de fotos...
5 comentaris:
Hola Bernat,
Benvingut a la blogesfera!
Et linko al meu blog.
Salut,
Toni Salado
Anti-AVE sempre. Anti-segregació de la Renfe sempre. Que si la gent es compra cotxe i no hi cabem tots, collons, si es q és evident. Vaig vore fa poc la proporció d'inversions entre FGC i Renfe al periode 1990-2003 i és 9 a 1 a favor dels ferrocates.
Quan veig aquestes coses m'ensumo que estan preparant la putrefacció d'alló públic sempre previ a la definitiva privatització.
Salut i linkejat.
Hola Bernat,
En Saül Gordillo m'ha fet descobrir el teu bloc i el d'en Toni Peñafiel. No us podreu queixar, quina propaganda!
Benvinguts a la blocesfera catalana.
benvingut a aquest espai d'expressió, informació i intercanvi.
Pel que fa a RENFE el que sempre he dit, tots els mals vicis d'un sistema monopolístic i cap de les virtuts d'un servei públic.
Salut
Doncs això, endavant, a veure si cada dia som uns quants més.
Publica un comentari a l'entrada