dilluns, 13 de novembre de 2006

COMENÇA L'EDICIÓ EN FASE DE PROVES

Per començar a córrer per la blogsfera volia demanar el Twike al Francesc Baselga però he vist que el cotxe elèctric està fora de joc temporalment (per cert, ànims, el més important és que no heu pres mal, el Twike segur que es pot arreglar!).

Per tant, em limitaré a fer un tomb amb la bici elèctrica (me la deixes una estona oi Xavi?) sense allunyar-me gaire del punt de partida... (en altres paraules, vull provar de posar fotografies i enllaços des del blog per veure si me'n surto, que per això estic en fase de proves!)

Som-hi doncs! Aprofitant que disposo d'un racó de la xarxa per escriure al món mundial (és a dir als amics i amigues que potser llegireu això, i algun internauta ocasional que naufragui per aquí) vull fer apologia d'una novel·la que fa uns mesos que he llegit: És tracta de "Els Miserables", d'en Victor Hugo (1862). Un clàssic que, com se sol dir, ha superat amb èxit l'exàmen del crític literari més dur de tots: el pas del temps.

Victor Hugo, segons es desprèn de la seva trajectòria i dels seus escrits, no era un home d'esquerres, però tenia un discurs i una pràctica profundament humanista, solidària cap els més febles, buscava sempre el costat bo de les coses i intentava crear espais de consens sobre la base del sentit comú. Bones qualitats. "Els Miserables" es pot descriure de diverses maneres perquè conté molts elements: És una classe magistral d'història de França des de la Revolució Francesa fins ben entrat el segle XIX, conté reflexions filosòfiques que són un monument al sentit comú, és un estudi sociològic de la realitat de l'època, una novel·la d'aventures, una novel·la romàntica... Tantes coses i tant ben escrites! El meu consell: No us la perdeu!

6 comentaris:

Xoxé ha dit...

Bona será aquesta nove·la si a un noi étic i sensible con tú (només s'ha de llegir la teva crítica per adonarse) l'ha agradat tant.

Gràcies pel teu consell literari. Miraré de llegirla.

Si estás cercant un llibre, ara que has acabat amb Victor Hugo, jo et faré apologia de "La sonrisa etrusca", d'en Jose Luis Sampedro. T'agradará moltísim.

Anònim ha dit...

Felicitats Bernat pel teu nou bloc. Ara bé, has pensat quin tipus de bloc escriuràs; literari, politic, íntim...

Molta sort i salut!

omp.

Toni Peñafiel ha dit...

Benvingut a la secta blocaire! jejejej

Lluís ha dit...

Benvingut siguis!

A poc a poc podríem crear una xarxa blocaire del progressisme estudiantil, jeje.

T'aniré seguint atentament,

Lluís

Sandro ha dit...

Benvingut camarada. Secundo la proposta del Lluís.

Ens llegim.

Dani ha dit...

Feliços els meus ulls, Bernat, ja que em porten notícies teves. Ens anirem llegint,

D.