Resum del ple de setembre

ICV-EUiA ens hem mostrat a favor de canviar la gestió del cementiri per tal que, a partir d’ara, l’Ajuntament s’encarregui directament de mantenir-lo amb personal propi. Ens ha sorprès però el volum de “deute amagat” acumulat amb l’empresa funerària (260.722 €) i que ara es reconeix pel que ens hem abstingut en la votació. Lamentem la manca de transparència del govern sobre l’existència d’aquest deute en tots els debats pressupostaris previs.

Hem votat a favor de reduir les retribucions dels càrrecs electes en la mateixa proporció que, per Decret, s’ha retallat el sou dels treballadors i treballadores.

En l’apartat de mocions s’ha aprovat la moció que ICV-EUiA i PSC presentàvem pel manteniment del servei vetllador als menjadors escolars de Vilafranca, que atén als alumnes amb discapacitat. Finalment el govern s’ha compromès a no eliminar aquest servei.

També s’ha aprovat la moció que presentàvem ICV-EUiA en defensa de la xarxa d’aigua i contra la privatització que n’impulsa la Generalitat. És important evitar, si cal per la via judicial, que el cicle de l'aigua i les infraestructures estratègiques del país no quedin en mans privades que només es guien per l'afany mercantil de lucre. Val a dir que una moció del grup socialista qüestionava les tarifes de l’aigua. En aquesta ens hem abstingut ja que la qüestió de fons no és la forma com es paguen els costos del servei (via impostos o via taxes); sinó que el govern de la Generalitat pretén incrementar aquests costos a base de privatitzar el servei en favor de multinacionals com Agbar o Fomento de Construcciones y Contratas que es lucren a costa de la ciutadania.

Pel que fa a la resta de mocions presentades per altres grups, hem votat a favor que l’ajuntament s’adhereixi a la campanya animant a penjar banderes estelades de forma reivindicativa; a favor de defensar l’escola inclusiva, a favor d’una declaració contra la pobresa i l’exclusió social, a favor de declarar moralment Vilafranca territori català, lliure i sobirà, i a favor d’instar al govern de la Generalitat a finalitzar els tràmits per fer realitat l’àmbit territorial del Penedès.

Finalment, en l’apartat de precs i preguntes hem demanat que se’ns informi en cas que hi hagi altres situacions de “deute amagat” (com en el cas del cementiri); hem demanat que l’Ajuntament intercedeixi davant Renfe perquè es reobrin els lavabos de l’estació de tren (que porten mesos fora de servei); hem demanat més detalls sobre les intencions del govern municipal respecte a l’ús de la Plaça de la Vila; hem proposat que el Vinseum–Museu del Vi no contracti empreses de comunicació i protocol externes sinó que utilitzi el gabinet d’alcaldia que ja té personal destinat a aquestes tasques; i hem advertit que, en alguns punts de la Vila, caldria netejar de forma més freqüent els contenidors de la brossa.

***

Aprofito per comentar que aquest 1 d'octubre iniciem "Les Tertúlies del Primer Dilluns" amb portes obertes a tota la ciutadania per debatre sobre temes d'actualitat política.

A partir d'ara doncs el primer dilluns de cada mes volem especialment escoltar, contraposar idees, resoldre alguns dubtes, explicar propostes... En aquesta primera tertúlia parlarem de la possibilitat d'independència de Catalunya. Us hi esperem!

La intervenció de l'Herrera

Realment, s’ha de tenir en compte l’enorme poder que té la persona que, en cada mitjà de comunicació, tria els 10 segons de tall de veu de cada intervenció... Us imagineu ser el que tria que és titular i què queda ignorat?

En tot cas, aquí va, sencera, la intervenció del Joan Herrera al debat de política general.

Portes obertes!

Aquest proper divendres inaugurem el nou espai d’Iniciativa per Catalunya Verds a Vilafranca del Penedès ja que, amb l’increment de persones implicades en el projecte que hem tingut els últims dos anys, el local històric del carrer Sant Pau se’ns ha quedat petit.

Seguim de lloguer i ens quedem al mateix carrer, però en un espai més ampli, que ens permeti fer les assemblees i reunions de treball en millors condicions i, sobretot, que també pugui acollir activitats més diverses, com per exemple les tertúlies polítiques que realitzarem el primer dilluns de cada mes, i que volem que siguin un nou espai de contacte, participació i intercanvi dels i amb els veïns i veïnes de la Vila.

El model social europeu està rebent un fortíssim atac per part dels poderosos, en detriment de la qualitat de vida del 99% de la ciutadania. A nivell nacional s’ha obert un nou horitzó per Catalunya. Penso que el país està en un moment clau de la nostra història. I crec que, per avançar en la bona direcció, és més necessària que mai la implicació cívica i activa de la ciutadania.

Aire nou doncs i portes obertes a tothom que vulgui acostar-se!

Perquè hi ha alternativa. Perquè, junts, podem canviar les coses.

Sobre les manifestacions

Demà milers de persones ens concentrarem als carrers de Barcelona per demanar que el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’ es faci realitat.

En la meva opinió, el que més ha contribuït a portar-nos a la situació actual han estat els insults i menyspreus constants llançats contra Catalunya i contra el poble català durant la última dècada i mitja per part, no del gruix del poble espanyol, però si de la pràctica totalitat de les estructures de poder mediàtic, jurídic i polític d’Espanya.

A partir de l’acció del Partido Popular i dels governs de José Maria Aznar (no només en l’àmbit polític, sinó en especial en els àmbits mediàtics i de la cúpula judicial) l’ofensiva anticatalana no ha tingut aturador, amb l’agreujant que ha trobat ben poca resposta pública entre els que, des d’Espanya, haurien d’haver defensat un model d’Estat basat en el respecte cultural i democràtic.

Avui ens trobem de fons amb una crisi ètica i social enorme, amb una 'hegemonia cultural' i unes polítiques acarnissades contra els sistemes de salut, d’educació, de pensions i de distribució equitativa de la riquesa generada.

Aquests dies es parla molt d’independència de Catalunya, però (a diferència d’Escòcia) aquí no s’està parlant de com avançar cap a la independència ni de quin model de país volem. I cal posar fil a l’agulla perquè, mentrestant l’atac salvatge contra el model social continua.

La ‘Marxa sobre Madrid’ convocada pel proper dissabte 15 de setembre pels sindicats i les entitats de la Cimera Social per exigir la fi de les polítiques econòmiques al servei dels poderosos i contra la majoria de la població no està tenint, ni aquí ni a la resta de l’Estat, el ressò mediàtic de la manifestació de la Diada. Però pels que creiem en una Catalunya democràtica, amb un model social i de qualitat de vida per tots els catalans i catalanes, és tan o més important que la manifestació de demà.

Perquè cal fixar (negociant amb la Unió Europea i amb Espanya), un full de ruta per materialitzar la independència o el que es decideixi en referèndum (full de ruta al que per cert gairebé ningú fa referència i que és imprescindible si es vol un procés seriós i viable); però alhora cal lluitar pel canvi de les polítiques econòmiques que estan portant al desastre a mitja Europa. I en això segon hem d’anar de la mà de tots els altres pobles, des dels grecs, italians, irlandesos i espanyols, fins als francesos, belgues i holandesos, als que ben aviat també tocarà el rebre si entre tots no posem fre a aquestes polítiques salvatges de retallada i ofec al servei exclusiu dels més poderosos.

Sobre les ambaixades

L’amenaça del govern del Regne Unit d’assaltar l’ambaixada de l’Equador a Londres és un fet de greu implicacions per les relacions mundials pacífiques entre estats. Qualsevol persona mínimament versada en Dret sap que irrompre en una ambaixada sense el consentiment de l’estat titular seria una vulneració flagrant del dret internacional.

La Carta de les Nacions Unides prohibeix l’amenaça o l’ús de la força contra un altre estat (article 2.4) i obliga a resoldre pacífica ment les controversies (article 33). I de forma més concreta i inequívoca, la Convenció de Viena sobre les Relacions Diplomàtiques (que té un rang superior a qualsevol llei interna del Regne Unit) ho estableix ben clar:

Artículo 22

1. Los locales de la misión [diplomática] son inviolables. Los agentes del Estado receptor no podrán penetrar en ellos sin consentimiento del jefe de la misión.

2. El Estado receptor tiene la obligación especial de adoptar todas las medidas adecuadas para proteger los locales de la misión contra toda intrusión o daño y evitar que se turbe la tranquilidad de la misión o se atente contra su dignidad.

3. Los locales de la misión, su mobiliario y demás bienes situados en ellos, así como los medios de transporte de la misión, no podrán ser objeto de ningún registro, requisa, embargo o medida de ejecución.

Hi ha alguns antecedents d’ambaixades assaltades per grups armats o per tercers països, però ben pocs casos d’atacs per part de l’estat receptor. I quan això ha succeït (assalt de l’ambaixada dels Estats Units a l’Iran el 1979 i de l’ambaixada d’Espanya a Guatemala el 1980) ha estat en situacions excepcionals de dictadura i confusió interna en l’estat receptor i, en tot cas, la condemna internacional ha estat fulminant.

El comportament prudent i correcte d’un Rafael Correa que sempre ha destacat pel seu tarannà pausat i dialogant contrasta amb l’actuació irresponsable d’un David Cameron que crea tensió entre dos continents i dinamita una legalitat diplomàtica de dos cents anys que, al llarg de la història, ha contribuït a evitar o resoldre infinitat de conflictes.

A la vista dels fets no puc més que preguntar-me quina informació tan reveladora té Julian Assange perquè el Regne Unit, Suècia, Austràlia i els Estats Units es confabulin per fer-lo callar a qualsevol preu...

Silencis mediàtics: la ‘Cimera Social’

Tot i l’escletxa que, mica en mica, es va obrint gràcies a internet, els grups econòmics que controlen els grans mitjans comunicació conserven encara una forta ‘potència de foc’ en l’àmbit de la informació que, quan els convé, descarreguen sense miraments.

Es coneguda la capacitat d’aquests grups per reproduir de forma sostinguda informacions més o menys parcials o tendencioses sobre una qüestió fins que aconsegueixen crear una determinada "matriu d’opinió" favorable als seus interessos. Sovint aquesta pràctica es complementa amb tertulians i opinadors professionals que reforcen l’estratègia per condicionar l’opinió pública.

Així mateix, en moments convulsos, una de les armes més destacada en l’ofensiva mediàtica és el que es coneix com "apagada informativa": S’esdevé quan, de forma sistemàtica, un o diversos mitjans no informen de l’activitat d’una persona o d’un grup, o quan, directament, ometen una noticia d’especial rellevància que hi fa referència.

Tot i la llibertat d’impremta i d’informació (que ens permet imprimir tríptics i butlletins, publicar posts i tweets i organitzar reunions, i fins i tot disposar d’alguna revista crítica) és evident que, si tots els grans mitjans callen sobre un tema (o en parlen només amb veu molt baixa) l’efecte de l’apagada informativa acaba sent molt similar al que té un règim de censura i d’absència de llibertats civils: a la pràctica el 95% de la ciutadania no té accés a aquella informació..

Un exemple clar d’apagada informativa el tenim amb el que ha passat els últims dies amb la Cimera Social: ho he anat preguntat al meu entorn i, la gran majoria, no sabia que el 25 de juliol, a proposta de CCOO i UGT, ha tingut lloc a Madrid una Cimera Social (Cumbre Social) per defensar el futur i donar resposta a la greu situació que està patint la població. Sense presència de partits polítics, s’han reunit a Madrid 150 entitats representatives de la societat civil i han acordat una declaració on es denuncia el frau democràtic que suposen les polítiques de retallada i ofec que, contravenint els programes electorals, està aplicant el govern i on es demana un referèndum sobre l’aplicació o no d’aquestes polítiques, advertint que, de no obtenir resposta, seran les entitats de la societat civil les que convocaran una consulta popular i, amb el resultat de la mateixa, actuaran en conseqüència.

Per visualitzar aquestes demandes han organitzat una segona Cimera Social pel 6 de setembre i una gran marxa sobre Madrid pel 15 de setembre. Crec que és una proposta prou important com per ser posada en coneixement del conjunt de la població.

Més informació sobre la Cimera Social
(declaració, entitats signants i calendari de mobilitzacions)

Resum del ple de juliol

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) hem explicat que estem a favor del civisme i que creiem que hi ha d’haver normes de bon veïnatge i d’ús de l’espai públic, però que no podem aprovar una ordenança de civisme que sembla que vulgui amagar la pobresa en comptes de combatre’n les causes i que, mitjançant traves burocràtiques, complica l’exercici dels drets fonamentals de reunió i llibertat d’informació precisament quan, a nivell social, el seu exercici és més necessari; motius pels quals ICV-EUiA hem votat en contra del text final. En aquest sentit, lamentem que CiU hagi rebutjat sense diàleg la majoria de propostes que havíem presentat de forma conjunta 10 entitats cíviques (sindicats, moviments socials, associacions de veïns i partits) i convidem a tots els veïns i veïnes a implicar-se en les entitats de la Vila perquè creiem que la situació actual es pot canviar si hi ha una participació activa, cívica i democràtica de la ciutadania (llegeix aquí la intervenció completa).

S’ha aprovat el pla urbanístic de la zona comercial de la Girada. Lamentem que, en època pre-electoral, CiU i PSC fessin afirmacions molt allunyades del que han acabat aprovant. ICV-EUiA veiem lògic que aquest terreny comercial es destini al tipus de botigues que, per dimensions, no es poden situar en carrers més cèntrics. Hem demanat però actuacions en suport del comerç de proximitat i hem qüestionat que no es garanteixin uns accessos amables que permetin als veïns i veïnes de la Vila i, en especial del barri de la Girada, accedir caminant sense barreres ni dificultats a la zona comercial, motius pels quals ens hem abstingut en la votació.

Hem votat a favor de la correcció d’errades del planejament general.

A proposta de la CUP s’han substituït les persones representants d’aquest partit polític al Patronat de Cal Bolet, a la Comissió de Transport i al Vinseum.

El govern ha informat al ple de l’acomiadament d’una treballadora adscrita al servei d’ocupació.

Pel que fa l’apartat de mocions s’ha aprovat la declaració que presentàvem contra la retallada de l’autonomia local. ICV-EUiA també hem votat a favor d’un acord fiscal just per Catalunya i de fer un seguiment de les subvencions culturals, i ens hem abstingut en relació a la mobilitat d’equips a les llars d’infants perquè pensem que el servei funciona bé. No entenem però per quin motiu la regidora ha tardat setmanes per convocar una reunió de pares i mares i aclarir els dubtes plantejats. Hem votat en contra de donar, de forma genèrica, recolzament municipal per desnonar habitatges ocupats: quan hi ha vandalisme ho ha de resoldre la policia municipal en coordinació amb els jutjats; ara bé, això no té res a veure amb una declaració genèrica que afectaria als veïns i veïnes de la Vila que, quan ja no poden pagar la hipoteca, re-ocupen la que era casa seva front la postura dels bancs de mantenir milers d’habitatges buits. La moció s’ha rebutjat perquè el PP no ha acceptat esmenes de la resta de grups en aquest sentit.

Finalment, en l’apartat de precs i preguntes, hem demanat que es facin gestions per evitar les cues per demanar hora a l’ambulatori mèdic; hem preguntat quines mesures es preveuen en relació a la torre de maniobres dels bombers (propera a l’escola Pau Boada) que està en mal estat i amb despreniments; i hem insistit a demanar els estudis de mobilitat i senyalització semafòrica.

Com a novetat, dir que el Moviment 15M ha presentat un prec escrit, utilitzant els mecanismes de participació ciutadana previstos al reglament municipal, proposant un consulta popular sobre la Ordenança de Civisme. L’alcalde ha descartat aquesta possibilitat.