dimecres, 23 de juny del 2010

Reforma financera. Reforma fiscal. Reforma energètica.

Adjunto la intervenció que vaig fer en el ple municipal d’ahir en el punt en que es traslladava a nivell d’Ajuntament la retallada de sou dels treballadors:

“Abans d’entrar en el fons, una qüestió de forma: no comprenem perquè s’ajunta en un sol acord una qüestió que és competència del ple, com la rebaixa de la l’assignació als grups municipals i regidors (mesura que recolzem i que votarem a favor) amb una altra mesura que no recolzem i que no és competència del ple, com és la rebaixa del sou dels treballadors.

Voldríem doncs que la votació es plantegi per separat. Perquè Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa no vam recolzar aquest decret estatal. I no ho vam fer perquè parteix d’una premissa equivocada: La crisi actual no l’han causada les polítiques socials i les polítiques públiques. No l’han causada els treballadors, ni els del sector públic ni els del sector privat. No l’han causada els pensionistes ni les persones en situació de dependència.

En canvi és a aquests col•lectius a qui se’ls vol fer pagar la crisi. Primer aquest decret, ara la reforma laboral... I els més avariciosos del món de l’especulació financera ja es freguen les mans quan senten parlar del sistema de pensions... Això no és just ni raonable.

El deute públic no és superior al d’altres Estats. Pel que fa al deute privat, la gran majoria de famílies li està fent front, amb els sacrificis que això comporta. La situació de risc diferencial de l’Estat Espanyol ha vingut determinada, molt a grans trets, per la bombolla immobiliària perquè les promotores no estan fent front als seus deutes i això, combinat amb l’especulació financera arrossega a tota la resta.

Evidentment que fan falta reformes! Però amb una altra orientació: Reforma dels mercats financers, amb algun tipus de Taxa Tobbin o similar que eviti l’especulació amb moviments de capitals no productius; reforma fiscal, però no pas sobre les classes mitjanes que ja contribueixen de forma suficient, sinó sobre les grans fortunes, les societats d’inversió no productives i el gran volum de frau fiscal de les persones més riques del país. Reforma energètica, apostant modernització ecològica i les energies renovables. Perquè cal transformar de dalt a baix els modes de producció i reduir la dependència del petroli que dispara el nostre dèficit comercial i afavoreix el canvi climàtic.

Evidentment que l’administració ha de ser austera i evitar despeses supèrflues! Això quan hi ha crisi i quan no! Evidentment que l’eficiència administrativa pot millorar, que en general tot sempre es pot organitzar i gestionar millor. I segurament amb millores organitzatives en alguns sectors de l’administració es pot treure més rendiment del personal actual.

Però no ens enganyem, la crisi no l’han causada els que l’estan pagant. No puc allargar-me. Sabem que la norma de l’estat els obliga, però com que no és legalment imprescindible, no ens ho facin votar perquè no hi estem d’acord. I incloguin la clàusula de revisió salarial per al 2013 com han fet altres administracions. Perquè si els indicadors macroeconòmics milloren, com a mínim els treballadors recuperin el salari del seu treball. Gràcies.”

[Imatge: Reunió de dilluns a la seu d’ICV per preparar el ple: Secundant l’apagada per protestar contra les pujades de les tarifes elèctriques i contra un procés de liberalització tan opac]