diumenge, 8 de novembre del 2009

Habitatge i crisi: mesures concretes per Vilafranca


[article publicat al setmanari El 3 de Vuit el divendres 6 de novembre de 2009]
És sabut que, en el camp de l’urbanisme i l’habitatge les mesures legals tarden alguns anys fins que es fan visibles a la pràctica. Ara bé, si hi ha voluntat política per aplicar-los, aquests canvis legals, finalment, es noten.

A nivell municipal ara és quan s’ha de veure quina és la voluntat política. S’està fent el Pla Local de l’Habitatge, que s’hauria de concretar en els propers mesos. En aquesta ocasió l’Ajuntament pot escollir fer un Pla “tradicional” o bé fer-ne un de més agosarat, aprofitant ja els instruments que proporcionen les lleis impulsades en els darrers anys pel tripartit (especialment la modificació de la Llei d’urbanisme i l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge).

Si el Pla es fa sense una voluntat política clara de remoure situacions enquistades i d’avançar en una nova direcció malament: Amb tota probabilitat la mesura principal i gairebé única que contindrà serà facilitar més creixements urbanístics per obtenir cessions de terrenys on poder fer l’habitatge protegit.

Aquesta formula, la que s’ha fet servir les últimes dècades, no és la que nosaltres proposem. Al contrari, pensem que són necessàries i possibles noves formes de fer, més imaginatives, més sostenibles i, en especial, més ajustades a la realitat actual.

A Vilafranca un Pla Local de l’Habitatge que respongui a les necessitats i que vulgui ser un instrument útil per reduir desigualtats socials, actuar de forma coherent amb el medi i contribuir a un ús eficient dels recursos de la col·lectivitat, entenem que passaria per mesures com:

Una potent aposta per la rehabilitació de cases buides i pisos antics i pel “reciclatge” d’espais públics en desús com la Caserna de la Guàrdia Civil; el desplegament decidit d’alternatives i garanties a la propietat perquè els habitatges buits és posin al mercat de lloguer; la subscripció de convenis amb l’obra social de les caixes d’estalvi per implantar pisos assistits per a persones grans; l’impuls de la regeneració urbana, prioritzant les actuacions que arreglen i adapten espais interiors de la vila que han quedat sense ús (naus industrials, etc) abans que impulsar nous creixements i, en tot cas, cap actuació urbanística d’envergadura sense una Memòria Social que n’avaluï l’impacte en relació amb els serveis existents (per exemple la necessitat d’un nou Centre mèdic d’Atenció Primària).

Així mateix, caldria reforçar l’Oficina Local de l’Habitatge (com a finestreta de resolució àgil de tots els tràmits d’habitatge, des de la gestió de les garanties d’un lloguer just fins a la reocupació ràpida d’un pis de protecció oficial que ha quedat buit) i potenciar la Societat Municipal d’Habitatge que pensem que ha de ser protagonista en les polítiques de rehabilitació i de “reciclatge” apuntades, treballant amb empreses constructores locals i amb cooperatives.

Des d’Iniciativa per Catalunya Verds posem sobre la taula mesures clares com aquestes que aquí s’han esbossat, per debatre-les amb l’Alcalde, amb el govern, amb els altres grups polítics, amb col·lectius professionals o amb entitats veïnals i ciutadanes. Esperem que, entre tots i totes, és pugui fer un pla útil per Vilafranca i les persones que hi vivim.