dijous, 26 de març del 2009

Les càrregues

Càrregues policials com les de l’altre dia són irracionals i no haurien de passar de cap manera. Espero que s’exigeixin les responsabilitats que corresponguin perquè això no torni a passar. Cal aclarir quines ordres es van donar, qui les va donar i com és van executar. Ara bé, que dimiteixi el Conseller d’interior que més ha fet per modernitzar el cos i eradicar aquest tipus d’arbitrarietats? Sincerament no crec que aquest sigui el camí per posar fi a aquests comportaments, ans al contrari.

M’agradarien uns Mossos d’Esquadra que siguin noticia per fets com els de fa uns dies aquí al Penedès quan han alliberat de l’esclavitud a diverses noies i no els hi ha tremolat la mà a l’hora de detenir als presumptes responsables i a clausurar els prostíbuls presumptament vinculats a xarxes delictives.

Avui hi ha noves mobilitzacions i, sense deixar d’exigir als mossos discrecionalitat, proporcionalitat i respecte al principi d’intervenció mínima, també cal que els que legítimament es mobilitzen actuïn amb responsabilitat cap als demés: Hi ha dret de vaga, però no hi ha dret a impedir que els que no en volen fer entrin a classe. Tothom té dret a manifestar-se però això, evidentment, no justifica ni les destroces, ni els actes vandàlics, però tampoc la deixadesa en l’elecció de recorreguts que puguin facilitar l’acció violenta de grups externs incontrolats.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

El problema d'avui en dia, és el desencís que té la gent en general, a l'hora de queixar-se.

Quants cops hem anat a una manifestació amb la sensació que no serveix per res? Quants cops hem pensat que no hi ha interlocutor per comunicar les nostres inquietuds?

Teòricament, tenim uns representants als diferents nivells d'administració, però la sensació de distància és molt gran.

Per tant, les actituds s'han anat radicalitzant. La sensació és que si no se'n fa una de grossa, ningú es pren la molèstia d'escoltar-te.

Per exemple, la RENFE a Vilafranca, fa pena. Ningú ho arreglarà, probablement mai. De fet, ni tan sols (fora de Vilafranca) ningú creu que sigui un problema trigar 1h en fer 50km. La única manera de sortir als mitjans, que algú reculli la queixa legítima, seria muntar un pollastre espectacular. Com a més gent molesti, com més disruptiu de l'ordre, més notori.

És trist, però així són les coses. Què ha de canviar perquè no sigui així? Penso que la pilota està a casa dels polítics.

Anònim ha dit...

Bé Àlex, potser els mitjans de comunicació també hi tenen alguna cosa a dir en això que denuncies...

Comparteixo amb tu això de la sensació de distància amb els representants institucionals. Potser també es podria votar majoritariament a d'altres opcions diferents de les dues o tres que s'estan votan majoritàriament ara ;-)

Bernat

Xavier Vallès Inglada ha dit...

Estic d'acord amb l'Alex que la infructuositat de les protestes les ha fet radicalitzar en aquests últims temps. Però crec que també les ha fet radicalitzar la falta de creativitat i sobretot l'incultura i el desconeixement: tan dels mossos que participen en les càrregues policials i dels superiors que les autoritzen com dels estudiants, professors, ocupes i polítics. Tots plegats, hem donat una imatge patètica aquests últims dies i tots hauríem de reflexionar si realment volem ser civilitzats o volem retornar a l'època dels grisos.

Don Toni ha dit...

Doncs jo ho sento, però estic seguint la mani per Vilaweb i això sembla una República Bananera amb aquesta demostració de força estatal, el rolo de tanques, helicopters... això es digne d'un pais democràtic? L'autisme de les autoritats acadèmiques, i el cinisme que estan demostrant la classe política en general, es digne d'un país democràtic? La meva resposta és, senzilla i llanament, no.
Per cert, encara segueixo d'una peça, malgrat haver sofert la xuleria i prepotència de membres de la BRIMO -per a què coi serveix, sino per fotre garrotades?- en prop de 4 ocasiones el passat 18 de març, encara que abans ho he sofert també, en forma de dispositius-gabia, cordons humans, i resta de marranades de polícia moderna.

De totes formes et tinc un gran respecte i tant de bo la dirigència d'ICV fos com tú, matxo.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

L'actuació dels Mossos va ser lamentable. La majoria de cops de porra q es van repartir eren completament gratuits i innecessaris. La imatge d'un "l'agent de l'ordre" sortint corrents de la furgona com un gos rabiós es prou explícita.

El q no entenc és pq el Saura va trigar tant a donar la cara. Sabent (i veient) el q havia passat al matí no podia actuar i posar una mica d'ordre? Potser així hagués evitat els incidents del vespre... Ell és el cap i responsable d'aquesta colla, i de vegades sembla q els hi tingui por.

Albert ha dit...

Hola, Bernat!

Deixa'm discrepar d'un dels teus comentaris: Dius "Hi ha dret de vaga, però no hi ha dret a impedir que els que no en volen fer entrin a classe". Quantes vegades no havíem paral·litzat la universitat a la força en moments de grans mobilitzacions? La vaga és la vaga, i no es pot permetre que els alumnes i professors més reaccionaris escenifiquin normalitat i divisió. La vaga és una demostració de força, i paral·litzar les classes forma part d'aquesta demostració. I ben legítima, que recordem que no és un hospital on hi ha emergències i intervencions quirúrgiques. Ningú perdrà el futur per deixar de fer classes unes setmanes.

Recordo fa uns anys, quan la UNAM de Mèxic va estar en vaga total durant mesos, impedint tota activitat acadèmica... i bé que els donàvem suport!

I en quan a les peticions de dimissió del Saura, en això sí que et dono la raó. Encara no entenc quina utilitat política suposa aquesta petició de dimissió: vist el panorama de declaracions, hi ha algú decent per substituïr-lo? Només podem fer que empitjorar.

Bernat Villarroya i Garcia ha dit...

Ludica, completament d’acord, fa falta la reflexió que planteges!

Toni, jo crec que una policia democràtica és necessària a qualsevol estat democratic. Penso que això no hauria d’estar en qüestió. L que si que ha d’estar en qüestió és quin mètodes s’utilitzen. I evidentment entre aquests mètodes no pot haver-hi la càrrega indiscriminada.

Per cert, per aquestes terres també se t’aprecia i es troba a faltar el teu bloc!

Carles, en línies generals estic amb tu. De totes formes el Saura va desaprovar els fets, va demanar disculpes i va començar a investigar a fons que carai havia passat. Tot això abans de 24 hores, en un gest inèdit que jo no he vist mai en cap altre responsable d’interior a nivell europeu.

Espero que en la compareixença de demà posi les coses al seu lloc, al marge de la bilis que puguin deixar anar el tàndem Oriol Pujol - Jordi Basté o personatges com la Tura (que per cert en comptes de xerrar tant s’hauria d’aplicar a la tasca que li va encarregar el President, que prou feina té, ja que a Justícia no s’hi veuen gaires millores).

Albert, a la Facultat de Dret de la UB s’anunciaven les mobilitzacions amb megafon a l’hora de la convocatòria perquè tothom estès informat però, com a mínim en els anys que jo hi vaig estudiar, el moviment estudiantil no va impedir realitzar classes. De fet, les convocatòries eren àmplies i el seguiment era massiu i pràcticament ningú es quedava a classe. Si que és cert que la UAB i en alguna altra facultat hi havia situacions similars a les que es donen ara. D’altra banda, la situació de Mèxic, amb unes eleccions sota sospita de frau electoral massiu penso que no és comparable a una mobilització sectorial com és la del Pla Bolonya.

Salut!

Don Toni ha dit...

Bernat: si hi havia vaga, hi havia vaga, i no hi anava ni Déu a classe. A qualsevol el fot perdre classes que has pagat, mentre altres s'aprofiten amparats en un dret individual que és un egoisme després aprofitat pels que ja sabem. O perque et venia el profe supercabrón i et fot una pactica obligatoria. Per això sempre vam aturar totes les classes, i per cert Mayayo accedia gustosament, no com ara.
Mirant les reivindicacions de la UNAM amb aquestes, crec que sí, són comparables. El que passa es que allà o a Xile -on es va fer un any i mig de vaga a la U. de Santiago fa poc- tenen tradició real de lluita, i aqui fins i tot l'esquerra està encara plena de complexos. Suposo que hem mamat massa cultura hereva de l'eurocomunisme més xungo, entre d'altres coses.
Per cert, ni un sol comandament dimitit, ni un sol número apartat, ni una investigació rigorosa. Per aixó no val la pena governar, al menys així ho penso jo.
No et vull fer cap reproche, però crec que sou vosaltres, els que teniu el cap més clar i sou més inteligents, els que heu de trencar el discurs public d'ICV i dir que per aquí no passeu, incloent la recent votació favorable de tots els grups parlamentaris a l'EEES. Quan aixó és la culminació de les lluites que vam endegar ja far temps, amb l'infumable Bricall i la denostada LOU, amb mesures que ara el sociates aplaudeixen.
I passada ja la mobilització exitosissima del 26, a la qual vaig assistir al seu últim tram i no va passar res -ans al contrari, era emocionant veure als veins sortit a les finestres aplaudint i amb cassoles-, caldria interrogar-se qui genera la violència, i qui va fabricar l'ambient prebel·lic que va encomanar a tantíssima gent i que es percep al teu últim paràgraf, que a dia d'avui no crec que encara suscriguis en la seva integritat. Per lo normal, si no hi ha violència des de dalt, no sol passar res des de abaix.

Ara jo crec que és igual, el mal ja està fet, l'esquerra que és ICV-EUiA ha assumit un desprestigi enorme entre part dels sectors més dinàmics del moviments -l'altra part ja feia temps que passava de noslatres-, i també entre gent de lo més normal que comentava aquells dies "mira, el Saura, el comunista ese de IU que ha pegado a los suyos". Es com ho veig i intento fer-ho de la manera més sincera, per que això a IU a nivell estatal ens ha tacat també moltissim, i no diguem a les universitats on part molt important de la lluita la porten endavant membres de les Joventuts Comunistes.

El blog suposo que el reprendré -de fet, estic treballant en una llarga crònica d'aquests dies, que he viscut intensament donada la meva feina a l'àmbit universitari-, però suposo que associat a tercerainformación o larepublica.es.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Toni, obres molts temes, alguns de força estanys (això que dius d'IU ho veig surrealista, crec que tenen problemes grossos, però els han de buscar en una altra banda). Pot servir d'excusa per fer prendre unes birres un dia d'aquests...

Per al·lusions, no crec que jo fes servir un tó prebel·lic, sinó posar de manifest una cosa evident que, amb moltíssim encert, els portaveus del SEPC també van saber veure finalment.

Salut!

Bernat