dilluns, 24 de novembre de 2008

Vivències de la 9ª Assembla Nacional d’ICV

Quina diferència amb anteriors ocasions! La sala gran de la Fira de Sabadell ben plena, en alguns moments amb prop d’un miler de delegats i delegades (i fins a 8 companys i companyes de l’agrupació de Vilafranca, fent un total de 14 si contem tots els i les que, en un moment o altre del cap de setmana, ens hem acostat fins a Sabadell).

En surto content d’aquest assemblea, content per diversos motius. En primer lloc perquè Iniciativa ha crescut molt en els darrers sis anys i això demanava un lògic reajust que ara s’ha fet efectiu. Més veus i de més territoris s’han incorporat a la nova direcció de la mà del Joan Herrera, el nou secretari general. Com a mostra, la companya Marta Otero, de la nostra agrupació, estarà a l’executiva nacional. La Iolanda Sánchez, de Vilanova, també hi serà.

Un partit abans molt localitatzat al Barcelonès, al Baix Llobregat i al Vallès Occidental, i que, tret dels Ajuntaments, sempre havia estat a l’oposició ens trobem que en molt pocs anys s’ha estès pràcticament per tota la geografia catalana, ha doblat la militància i ha entrat a formar part del govern del país, posant-hi els seus dirigents amb més experiència. En algun moment aquest fet ha provocat una certa desconnexió entre els nostres dirigents al govern i la resta de l’organització, però és bo veure que el Joan Saura ha escoltat les veus que posaven de manifest aquest fet, ha fet autocrítica constructiva, reorganitzant el partit i donant més força a nous dirigents com el Joan Herrera, la Laia Ortiz o el Lluís Moreno, per citar-ne alguns.

Surto content perquè, com deia el Joan Herrera al final de l’assemblea “hem pogut debatre i canalitzar les autocrítiques per trobar punts en comú”. I tant que sí. S’havien presentant més de mil esmenes al document estratègic de la ponència. Gairebé totes han estat finalment recollides o s’ha acordat un redactat alternatiu de consens amb les agrupacions territorials que les havien presentat. També ha estat així amb la dotzena d’esmenes que havíem presentat des de Vilafranca, algunes de profunditat com la referent a la política agrària (reclamant transparència i representativitat en tots els processos de negociació de preus així com un aposta més clara no només per l’agricultura ecològica sinó també per la de producció integrada amb estímuls econòmics a les explotacions que canviïn de model productiu); d’altres de més puntuals eren les aportacions en relació a l’apartat de reforma constitucional o a la necessitat d’enfortir la imatge comuna del Partit Verd Europeu, del que ICV forma part.

Des de Vilafranca també vam esmenar a un altre document, el d’organització, on demanàvem que Iniciativa defugi l’ambigüitat i aposti clarament per la Vegueria Penedès. Tot i que l’esmena no va prosperar, com era previsible en un tema que suposa contradir als governs de la Generalitat i que ni Iniciativa ni la societat catalana encara no han debatut a fons (amb l’excepció de les nostres comarques), si que és cert que vam obtenir més suports dels que esperàvem (suports que, si fem números, anaven molt més enllà de l’Alt, el Baix i el Garraf) i sobretot que hi va haver una gran abstenció de gairebé la meitat dels delegats i delegades presents a la sala, fet que posa de manifest que cal parlar més a fons d’aquest tema perquè tothom pugui formar-se una opinió.

Salut i Iniciativa!

4 comentaris:

Furtuny ha dit...

Recolzar la Vegueria seria donar una opinió pròpia, no anar en contra de res. Al govern hi ha un partit a favor i un en contra; ICV podria fer el mateix, que per alguna cosa és un partit independent...
Per cert, ja fa uns quants anys que s'està dialogant, qui no ho ha fet és perquè no ha volgut, perquè bé que s'ha demanat a ICV i PSC que parlin sobre el tema, i l'únic que fan és dir "oh, és que no està tot clar i se n'ha de parlar". A què esperem doncs?

Pere Sàbat ha dit...

Hola Bernat,

L'únic però d'aquesta assemblea d'IC-V, és que les porpostes sobiranitzadores de Romeva i altres, han quedat enterrades sota el bonic tel de l'estat propi dins un estat federal. Però bé, tot té un procés i suposo que fer el pas cap a la realitat costa.

Vinga, salut i ens veiem per vila!

Bernat Villarroya i Garcia ha dit...

Hola Furtuny,

Fixa’t que jo parlava de “contradir als governs de la Generalitat”, cosa que és evident que fem tots els que proposem que n’hi hagin més de set. Al respecte, tens aquest titular de La Fura:

“El conseller Ausàs (ERC) ratifica que al Govern hi ha consens perquè hi hagi set vegueries”

En tot cas, com explico al post, nosaltres des de Vilafranca portem el debat a totes les instàncies. Agradarà o no, però el cert és que tret del Penedès i l’Alt Ter, a molts pocs llocs de Catalunya hi ha coneixement i debat sobre que suposaran les vegueries, sobre que hauran de fer i amb quins recursos. Potser l’excepció és la zona de Manresa on tenen clar que volen ser la capital de les comarques centrals.

Salut!

Bernat Villarroya i Garcia ha dit...

Hola Pere,

La resolució número 11 aprovada amb una amplíssima majoria és titula literalment “Un camí cap a la sobirania en l’Europa dels pobles” i conté un clar reconeixment i una clara reivindicació del dret de poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur.

Alhora en el document estratègic la ponència va recollir sense impediments una esmena que presentàvem des de Vilafranca on posàvem de manifest que, desprès de 30 anys, cal posar en valor el “poder constituent” (la sobirania popular), en detriment progressiu del “poder constituït” (la constitució de 1978), en especial pel que fa als seu rigidíssims mecanismes de reforma. Una qüestió molt jurídico-teòrica però que pot obrir pas a interessants propostes pràctiques.

Una altra qüestió és que més enllà d’aquest debat, la gent d’ICV, creiem que la construcció nacional és travessada per les polítiques socials, ecològiques, d’equilibri territorial, de modernització econòmica, de llibertats personals...

Ens veiem i ho comentem tot plegat!