Adjunto a continuació la intervenció que vaig fer dilluns al ple extraordinari sobre peatges:
Hola bona nit a tothom, el ple d’avui no només és extraordinari, sinó que també és especial per la temàtica, potser més de seu parlamentària que municipal.
Permeteu-me doncs que comenci donant un punt de vista més global per acabar fent referència al cas concret de la nostra Vila.
La qüestió de les autopistes a Catalunya és certament complexa. En el debat hi intervenen factors econòmics, de mobilitat, de greuge entre territoris, ecològics i naturalment socials.
La situació financera de les concessions de la xarxa d’autopistes de peatge a Catalunya, considerada conjuntament, demostra que, amb una aportació de capital mínima, les concessionàries han generat un enorme volum de beneficis, sense aplicar coherentment el principi de l’equilibri financer.
Els usuaris han pagat els crèdits necessaris per a la construcció, l’amortització tècnica, el fons de reversió, la fiscalitat associada, IVA i l’Impost de Societats, amb un resultat final de benefici net que supera qualsevol índex raonable per a un servei públic.
Les xifres son prou clarificadores, estem davant d’un dels “negocis” més rendibles basats en un servei públic.
A la nostra comarca però estem patint un doble greuge: Perquè, més enllà de l’assumpte dels peatges, si analitzem la nostra mobilitat externa majoritària, és a dir, cap a Barcelona, veiem que les freqüències de pas dels autobusos de la Hispano Igualadina encara són massa escasses per adaptar-se a realitat de la vida quotidiana, i pel que fa al servei de Rodalies de RENFE...
Hi va haver uns mesos pre-electorals en que en parlava tothom de la RENFE. Ara ja gairebé ningú en parla... Però cal dir amb veu ben alta que el servei continua sense funcionar com hauria de ser!
Així doncs avui, que parlem de la mobilitat externa dels vilafranquins i les vilafranquines, volem tornar a insistir i a plantejar que aquesta qüestió, la d’un bon funcionament dels trens de Rodalies, no pot quedar oblidada, que no podem permetre que quedi, novament, fora de l’agenda política i mediàtica.
Perquè no es pot parlar de servei normalitzat quan, el “normal” és que els trens triguin tot sovint 1 hora i 10 minuts en arribar al centre de Barcelona quan abans de la crisi vergonyosa de l’any passat, es feia en uns 55 minuts ja de per si molt millorables si s’hi dediquessin unes inversions molt inferiors que les de moltes carreteres i autopistes.
Diverses entitats han posat sobre la taula el Pla Tren 2014. Un pla molt necessari que està a l’espera de ser pressupostat tal i com toca. Per nosaltres, la gent d’Iniciativa, en matèria de mobilitat externa aquesta hauria de ser la prioritat dels governs de l’estat i de la Generalitat en matèria d’infraestructures de mobilitat. Deixem-ho dit perquè és important, i no es pot parlar d’alliberar peatges sense posar també sobre la taula aquesta qüestió.
Dit això, concretem. Nosaltres, des d’Iniciativa, proposem un gir en la política de peatges: alliberar els peatges de Catalunya, i incorporar una taxa reguladora de la mobilitat, que incorpori criteris de sostenibilitat, tenint en compte factors tals com les alternatives de transport públic, l'hora del dia, etc.
Demà entra en vigor la directiva europea de l’eurovinyeta. L’estat espanyol té ara quatre anys per transposar-la. Entre d’altres mesures, a la mateixa s’estableix l’obligació que, a les vies d’alta ocupació, entre elles doncs l’AP7, s’hagi de repercutir els costos d’inversió i manteniment als camions i vehicles pesants.
D’altra banda hi ha sistemes de regulació del trànsit, que permeten configurar aquesta taxa tenint en compte diversos paràmetres, per exemple la major o menor freqüència amb que un usuari utilitza la via, l’existència o no d’alternatives de transport públic amb servei de qualitat en el seu itinerirari, el nombre de persones que transporta el vehicle (allò dels maniquís). Al peatge de Vallvidrera estan fent una prova pilot.
Sobre l’afecció concreta del projecte del Ministeri de les cabines de peatge a Vilafranca nosaltres, des d’Iniciativa, més enllà de recolzar lògicament en la demanda de gratuïtat, aquests dies, a la Junta de Portaveus i en els fòrum públics, hem insistit molt en un parell d’idees:
En primer lloc la necessitat que la demanda que fa avui l’Ajuntament de Vilafranca sigui plantejada de forma unitària, sense fissures, sense instrumentalitzacions ni partidismes, tots els grups a una. La moció que desprès es votarà hem de dir que no està redactada en els termes que a nosaltres ens haguessin agradat plenament. Ara bé, creiem que sí que estem d’acord en l’esencial, per això votarem a favor del text sorgit de la negociació.
La segona idea en la que hem insistit des d’Iniciativa, és que l’Ajuntament ha d’exigir que, per part del Ministeri, es doni resposta a les al·legacions que es van presentar des d’aquest Ajuntament el juliol de 2007. I això per moltes raons: Per respecte a una institució democràtica que representa gairebé 40.000 persones, però sobretot perquè aquestes al·legacions, com s’ha explicat en la intervenció anterior, fan referència temes com la utilització com a variant de l’autopista al seu pas per Vilafranca i la comarca i a l’impacte ambiental, paisatgístic i arqueològic de l’obra en els diversos punts que esta projectada, en especial a la zona de La Serreta.
En conclusió: Nosaltres pensem que, en global, cal avançar cap a la implententació d’un sistema de gestió de la mobilitat amb els fonaments que he explicat abans, que deriven de la filosofia de les normatives europees més avançades. Un sistema que, alhora hauria de permetre la gratuïtat per a la mobilitat quotidinana obligada com és el cas de l’Alt Penedès cap a Barcelona.
[Origen imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:P%C3%A9age_-_paiement.png]
Hola bona nit a tothom, el ple d’avui no només és extraordinari, sinó que també és especial per la temàtica, potser més de seu parlamentària que municipal.
Permeteu-me doncs que comenci donant un punt de vista més global per acabar fent referència al cas concret de la nostra Vila.
La qüestió de les autopistes a Catalunya és certament complexa. En el debat hi intervenen factors econòmics, de mobilitat, de greuge entre territoris, ecològics i naturalment socials.
La situació financera de les concessions de la xarxa d’autopistes de peatge a Catalunya, considerada conjuntament, demostra que, amb una aportació de capital mínima, les concessionàries han generat un enorme volum de beneficis, sense aplicar coherentment el principi de l’equilibri financer.
Els usuaris han pagat els crèdits necessaris per a la construcció, l’amortització tècnica, el fons de reversió, la fiscalitat associada, IVA i l’Impost de Societats, amb un resultat final de benefici net que supera qualsevol índex raonable per a un servei públic.
Les xifres son prou clarificadores, estem davant d’un dels “negocis” més rendibles basats en un servei públic.
A la nostra comarca però estem patint un doble greuge: Perquè, més enllà de l’assumpte dels peatges, si analitzem la nostra mobilitat externa majoritària, és a dir, cap a Barcelona, veiem que les freqüències de pas dels autobusos de la Hispano Igualadina encara són massa escasses per adaptar-se a realitat de la vida quotidiana, i pel que fa al servei de Rodalies de RENFE...
Hi va haver uns mesos pre-electorals en que en parlava tothom de la RENFE. Ara ja gairebé ningú en parla... Però cal dir amb veu ben alta que el servei continua sense funcionar com hauria de ser!
Així doncs avui, que parlem de la mobilitat externa dels vilafranquins i les vilafranquines, volem tornar a insistir i a plantejar que aquesta qüestió, la d’un bon funcionament dels trens de Rodalies, no pot quedar oblidada, que no podem permetre que quedi, novament, fora de l’agenda política i mediàtica.
Perquè no es pot parlar de servei normalitzat quan, el “normal” és que els trens triguin tot sovint 1 hora i 10 minuts en arribar al centre de Barcelona quan abans de la crisi vergonyosa de l’any passat, es feia en uns 55 minuts ja de per si molt millorables si s’hi dediquessin unes inversions molt inferiors que les de moltes carreteres i autopistes.
Diverses entitats han posat sobre la taula el Pla Tren 2014. Un pla molt necessari que està a l’espera de ser pressupostat tal i com toca. Per nosaltres, la gent d’Iniciativa, en matèria de mobilitat externa aquesta hauria de ser la prioritat dels governs de l’estat i de la Generalitat en matèria d’infraestructures de mobilitat. Deixem-ho dit perquè és important, i no es pot parlar d’alliberar peatges sense posar també sobre la taula aquesta qüestió.
Dit això, concretem. Nosaltres, des d’Iniciativa, proposem un gir en la política de peatges: alliberar els peatges de Catalunya, i incorporar una taxa reguladora de la mobilitat, que incorpori criteris de sostenibilitat, tenint en compte factors tals com les alternatives de transport públic, l'hora del dia, etc.
Demà entra en vigor la directiva europea de l’eurovinyeta. L’estat espanyol té ara quatre anys per transposar-la. Entre d’altres mesures, a la mateixa s’estableix l’obligació que, a les vies d’alta ocupació, entre elles doncs l’AP7, s’hagi de repercutir els costos d’inversió i manteniment als camions i vehicles pesants.
D’altra banda hi ha sistemes de regulació del trànsit, que permeten configurar aquesta taxa tenint en compte diversos paràmetres, per exemple la major o menor freqüència amb que un usuari utilitza la via, l’existència o no d’alternatives de transport públic amb servei de qualitat en el seu itinerirari, el nombre de persones que transporta el vehicle (allò dels maniquís). Al peatge de Vallvidrera estan fent una prova pilot.
Sobre l’afecció concreta del projecte del Ministeri de les cabines de peatge a Vilafranca nosaltres, des d’Iniciativa, més enllà de recolzar lògicament en la demanda de gratuïtat, aquests dies, a la Junta de Portaveus i en els fòrum públics, hem insistit molt en un parell d’idees:
En primer lloc la necessitat que la demanda que fa avui l’Ajuntament de Vilafranca sigui plantejada de forma unitària, sense fissures, sense instrumentalitzacions ni partidismes, tots els grups a una. La moció que desprès es votarà hem de dir que no està redactada en els termes que a nosaltres ens haguessin agradat plenament. Ara bé, creiem que sí que estem d’acord en l’esencial, per això votarem a favor del text sorgit de la negociació.
La segona idea en la que hem insistit des d’Iniciativa, és que l’Ajuntament ha d’exigir que, per part del Ministeri, es doni resposta a les al·legacions que es van presentar des d’aquest Ajuntament el juliol de 2007. I això per moltes raons: Per respecte a una institució democràtica que representa gairebé 40.000 persones, però sobretot perquè aquestes al·legacions, com s’ha explicat en la intervenció anterior, fan referència temes com la utilització com a variant de l’autopista al seu pas per Vilafranca i la comarca i a l’impacte ambiental, paisatgístic i arqueològic de l’obra en els diversos punts que esta projectada, en especial a la zona de La Serreta.
En conclusió: Nosaltres pensem que, en global, cal avançar cap a la implententació d’un sistema de gestió de la mobilitat amb els fonaments que he explicat abans, que deriven de la filosofia de les normatives europees més avançades. Un sistema que, alhora hauria de permetre la gratuïtat per a la mobilitat quotidinana obligada com és el cas de l’Alt Penedès cap a Barcelona.
[Origen imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:P%C3%A9age_-_paiement.png]
3 comentaris:
Estos naZionalistas no tienen ni piiiiiiiiip idea. Lo de "Kruzitürken" en la viñeta de Air Berlin no era nada racista.
http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/06/09/carta-a-air-berlin/
On podeu anar amb aquets companys de viatge(d’oposició). En temes de vital importància s'ha d'anar tots a una, i aquesta era una bona oportunitat que la gelosia d'uns per el partidisme d'uns altres a enviat a fer punyetes.
En fi , tal dia farà un any........ que potser és el que volen alguns dels actors d’aquesta mala pel•lícula.
Hola Carles,
Com bé deus saber, els grups que estem a l'oposició no podem triar els "companys de viatge" sinó que són els que toquen.
Comparteixo el teu punt de vista que, en el tema dels peatges, calia anar tots a l'una. Així ho vam intentar per part nostra reteirant, abans del ple, les esmenes que no tothom veia clares, i acceptant un redactat que no ens acabava de convèncer 100%. Per desgràcia no tothom va tenir aquesta actitud.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada