dijous, 10 d’abril del 2008

PARTICIPACIÓ, QUINA PARTICIPACIÓ?


1.- Porto unes setmanes sense plasmar al bloc opinions ni qüestions que em passen pel cap. No per manca de ganes. Però, en ocasions, és molt difícil compaginar totes el que es voldria fer i cal establir prioritats.
Tampoc avui disposo de massa temps per desenvolupar a fons alguns temes candents, en especial en relació a les diverses propostes relatives al programa de reutilització de llibres de text que aquests dies estem debatent a Vilafranca. En tot cas, a la web d'Iniciativa Vilafranca podeu trobar la nota de premsa i el primer document de treball que hem elaborat al respecte.
Si que voldria però aprofitar el bloc perquè pogueu conèixer el comunicat amb que des d'ICV-EUiA valorem el procés de participació ciutadana relatiu a l'agenda urbanística de la ciutat. L'adjunto a continuació:
2. INICIATIVA RECLAMA PROCESSOS PARTICIPATIUS QUE GENERIN I FACILITIN EL DEBAT SECTORIAL I CIUTADÀ.
En relació al procés de participació referent a l’agenda urbanística, des d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) considerem que la participació ciutadana no es pot fer amb presses ni pot anar orientada a cobrir l’expedient o a complir epidèrmicament l’obligació establerta per la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Sense informació contrastada i, sobretot, sense debat previ, un procés de participació perd bona part del seu sentit; en especial quan, com és el cas de l’agenda urbanística, s’aborden temàtiques complexes i amb interessos creuats.

Cal informació sobre el procés de participació en sí (qui i com extreurà conclusions de les aportacions que es facin), però sobretot entenem que cal informació contrastada en relació a allò que s’ha de decidir.

Perquè, prioritzar, com es proposava dissabte passat en el procés de l’agenda urbanística, entre quatre caselles (literalment “infraestructures, espai públic/zones verdes, equipaments i habitatge”) per a quatre àrees de Vilafranca és un sense sentit:

En primer lloc perquè, per fortuna, i des de fa ja moltes dècades, les lleis urbanístiques impedeixen desenvolupar un sector amb nous habitatges sense que abans, o de forma simultània, es construeixin i s’adeqüin tant les “infraestructures” (carrers, vials...), com els “espais lliures” (places, zones verdes...); i sense que es cedeixin les dotacions corresponents d’equipaments a l’Ajuntament perquè l’administració els construeixi.

En segon lloc perquè la delimitació dels sectors i dels polígons que s’han de posar en agenda no té res a veure amb les caselles que s’invitaven a prioritzar (llevant, ponent, ciutat construïda i eix del ferrocarril), posant, per exemple, en el mateix sac el Poble Nou (camí i carretera de Moja) que Sant Julià (Avinguda del Foix); o, a l’Espirall, La Pelegrina (terrenys majoritàriament de propietat privada i sotmesos a l’agenda urbanística) i Les Bassetes (propietat pública i exclòs de l’agenda urbanística).

D’altra banda, la concentració del gruix del procés de participació en un únic matí va impedir el debat sectorial previ (arquitectes, botiguers, moviment veïnal, entitats, promotors, constructors...) debat que nosaltres considerem que ha de ser el punt de partida en els processos de participació ciutadana relatius a les temàtiques de més complexitat tècnica. Les presses en el procés també van pràcticament impedir a les moltes persones assistents a la jornada l’estudi i la reflexió prèvia entorn a la documentació facilitada.

Per aquest motius des d’ICV – EUiA reclamem a l’equip de govern que tots els processos participatius que es duguin a terme es basin en una informació prèvia contrastada i que, en temàtiques complexes, vingui precedida d’un espai de debat sectorial.

Més que una gran complexitat de mitjans i dinàmiques, el que és primordial en un procés de participació ciutadana és la voluntat clara de facilitar un participació real.

Vilafranca del Penedès, 9 d’abril de 2008.

2 comentaris:

gallo rojo ha dit...

Cuando empecé ha oír que se pedía el boicot a los Juegos Olímpicos, imaginé que se trataba de los Juegos Olímpicos que se van a celebrar en 2012 en Inglaterra y que era en protesta por su intervención en Irak y Afganistán. Pero me equivoqué. Inglaterra es merecedora de la llama olímpica y pertenece al “mundo libre”. Ahora el problema ya no es la lucha por la paz. La cuestión está en el respeto de los derechos humanos y la vara de medición sobre el grado de cumplimiento de estos derechos se la ha apropiado Occidente.

Bernat Villarroya i Garcia ha dit...

Hola Gallo Rojo,

Que altres estats TAMBÉ incompleixin els Drets Humans EN CAP CAS eximeix a la Xina.

No conec a fons el tema però penso que els tibetans crítics (que segons sembla són la gran majoria) tenen un lider reconegut en el Dalai Lama.

Caldria doncs tenir molt en compte la opinió i les demandes d'aquest senyor (Dalai Lama), com a representant (provisional) del seu poble, atès que aquest no pot expressar-se democràticament.

Salut!