PROU! (èxit de la manifestació)

Nota prèvia: Demà en aquest bloc, la crònica pendent del Ple Municipal de la setmana passada.

Éxit clar de la manifestació d’ahir convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir sota el lema “Som una nació i diem prou! Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures”, amb el suport de diversos partits polítics, entre ells CDC, ERC, ICV, UDC, EUiA i algunes assembles locals de les CUP; i de nombroses entitats socials i culturals.

De la manifestació se’n poden extreure dos missatges, un primer, en el sentit que volem decidir directament des de Catalunya en els temes que més ens afecten, i en el grau que nosaltres mateixos decidim, i un segon, de canviar les prioritats de les inversions, prioritzant el transport públic de qualitat en benefici de la majoria de la població catalana.

La crisi ferroviària ha afectat, especialment, a treballadors i treballadores, i a l’estudiantat. S'han vist afectats els rodalies, els regionals i els ferrocarrils de la Generalitat.

Han estat a l’alçada les principals forces estudiantils del país (AEP i SEPC) presents de forma visible a la mobilitatzació.

En canvi, no han estat a l’alçada, en aquesta ocasió, el sindicats obrers més implantats (CCOO i UGT) que, ni han sabut impulsar mobilitzacions davant d’un problema tant greu, ni tampoc han estat capaços de sumar-se a les convocatòries d’altres entitats de la societat civil.

Està bé fer un manifest, però no n’hi ha prou davant d’un desastre com el que ha ocorregut.

La convocatòria d’ahir era molt amplia, i per tant, donada al perill de diverses interpretacions, d’acord. Però això no ha de ser excusa per romandre impassibles davant d’un greu problema de país que, entre d’altres motius i precisament, és un problema de país perquè complica enormement la vida diària a molts treballadors i moltes treballadores del país que han de matinar més al matí, i arriben més tard a casa al vespre. Algú entendria que els sindicats no es rebel·lessin si el govern imposés als treballadors una hora extra obligatòria de feina sense cobrar? Doncs senyores i senyors, això és més o menys el que està passant. I no des de fa 40 dies com diuen alguns, sinó des de fa prop d’un any. No és aquest un motiu suficient per dir PROU de forma contundent?

Que la dreta política, econòmica, mediàtica i automobilística se surti per la tangent davant del problema de les infraestructures i intenti desviar la perdiu és lògic. Davant d’això hi ha discursos alternatius que posen en evidència aquest fet, discursos que, a l’hora de fer pancartes per manifestacions, es poden resumir amb slogans molt clars com el “Catalunya és més que un aeroport” o el “Primer rodalies!”.

Per contra, la inacció davant dels problemes mai pot ser una bona resposta. Perquè a mi tampoc m’agrada manifestar-me al costat dels senyors Jordi Pujol i Artur Mas ja que recordo que, com a mínim quan governaven, desconeixien pràcticament el significat del concepte “transport públic”.

Ara bé, en tot cas, la contradicció per anar a la manifestació la tenen ells, no pas nosaltres. I a més a més, rectificar és de savis. Si CiU des de fa uns mesos ha començant a interessar-se pels trens de rodalies, doncs millor tu. Mas vale tarde que nunca... i sobretot, que els duri força l'interès, encara que només sigui per electoralisme!