MÉS SOBRE FUNERALS LAICS...

Sense canviar de tema respecte als post anterior, us adjunto l'article del psicòleg Albert Vidal publicat aquesta setmana a El 3 de Vuit, on s'aprofundeix en el tema. Aquí el teniu:

NORMALITZAR ELS FUNERALS LAICS A VILAFRANCA

En les properes setmanes, Vilafranca té la oportunitat d’obrir les portes a un procés de normalització de les cerimònies funeràries laiques. La clau de tot plegat resideix en l’elaboració del nou conveni entre l’Ajuntament i Serveis Funeraris del Penedès, que, a petició del grup municipal d’ICV, regularà per primera vegada el servei d’organització de cerimònies funeràries laiques, així com l’ús de la sala de cerimònies que inclourà el nou tanatori.

Regular aquests aspectes serà indispensable si es vol normalitzar el funeral laic. Perquè per convertir aquest tipus de funeral en una pràctica social normalitzada no és tan senzill com esperar que la gent s’autoorganitzi, creant llurs propis funerals. Això només és vàlid per a persones molt vinculades al teixit associatiu, que disposen d’un entorn organitzat i solidari. Vilafranca n’ha viscut ja uns quants d’aquests funerals autoorganitzats, tots ells molt emotius i escaients. Ara bé, la majoria de la població no gaudim d’un teixit comunitari tant extens i compacte, i necessitem suport professional, persones o organitzacions especialitzades en aquest tipus d’actes. Organitzar una cerimònia laica digne, per senzilla i modesta que es faci, requereix esforç i destresa. Perquè el funeral laic és quelcom sempre nou, sempre per definir. És creació constant i necessària. És l’adéu personalitzat, la síntesi d’una vida: què estimava, què cantava, en què creia; unes imatges, una música, uns records, un poema... El contingut, i també la forma, l’estructura de la cerimònia. Complexitat ineludible, doncs, en un moment difícil, de màxima fragilitat i dolor dels familiars i amics més propers del difunt.

Aquells qui pertanyen a una església, com ara els catòlics, ja tenen qui els organitza la cerimònia del funeral, però aquells que no en pertanyem no tenim ajuda ni assessorament de cap tipus per a realitzar el nostre propi adéu. A la pràctica, la major part dels difunts ateus o agnòstics, que rebutgen rebre una cerimònia religiosa, es queden sense cerimònia. La Bíblia o el silenci, denunciava en aquest sentit en Jorge L. Tizón (2004), director de la Unitat de Salut Mental de l’Institut Català de la Salut.

Massa sovint, però, es creu que les persones que no professem cap religió no se’ns escau una cerimònia pública de comiat. I això, en molts casos, és un error. El fet que s’hagi documentat l’existència de cerimònies fúnebres ja des dels inicis de la nostra espècie, i a totes les cultures conegudes, és motiu suficient per sospitar que són importants psicològica i psicosocialment. No entrarem aquí, però, a descriure aquest motius, requeririen tot un altre escrit. En tot cas, remarcar que subestimar la cerimònia pública de comiat és un prejudici que ha frenat i moltíssim la normalització dels funerals laics. És curiós quan comparem l’èxit dels casaments laics (o civils, com es prefereixi) en relació als funerals del mateix signe. Curiós i contradictori: per què en un cas creiem necessari una cerimònia pública i en l’altre no? Analitzar aquesta contradicció ens duria, sens dubte, a parlar de la mort com a tabú, i també a reivindicar la necessitat social de superar-lo.

Vilafranca ha de donar el pas definitiu per posar els funerals laics a l’abast de tothom. Reus i Barcelona ja fa anys que es van posar a treballar per suplir aquesta necessitat social. Llurs empreses funeràries organitzen habitualment cerimònies laiques, i si bé als inicis poca gent donà el pas, ara estan augmentant amb gran rapidesa. I doncs, estan creant a les seves poblacions una cultura laica del funeral. Aquí, a Vilafranca, hem de trobar la fórmula per tal que puguem disposar d’aquest servei; esperem, doncs, que hi hagi bona disposició de les parts i s’arribi a un acord beneficiós per a totes i tots.

Albert Vidal i Raventós, Psicòleg