ENTORN EL CREMATORI, EL TANATORI I ELS FUNERALS LAICS.

[Article publicat al setmanari El 3 de Vuit el divendres 28 de setembre de 2007]

El procés de la mort i tot el que l’acompanya són un tema encara força tabú en la nostra societat. Una de les polèmiques de les passades eleccions va sorgir front la possibilitat de construir un crematori per a incineracions al costat del cementiri actual, opció que es va desestimar ja algunes fonts advertien de perill d’immissions si s’instal·lava un crematori tant a prop del nucli urbà, tot i que els informes tècnics ho descartaven.

Des d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa vam indicar que un crematori és una instal·lació que cada vegada tindrà més demanda, i som partidaris de realitzar-la, però en base al principi de prudència, creiem que cal cercar una ubicació més allunyada de la zona residencial.

L’expedient també preveia altres instal·lacions i, per tant, excloent la construcció del crematori, s’ha continuat tramitant. Així, el govern municipal, preveu que l’empresa funerària que opera a Vilafranca permuti amb l’Ajuntament els terrenys que han de permetre la construcció d’un nou tanatori, que, a més a més, inclourà una sala de cerimònies multiconfessional. Les obres de l’edifici serien a càrrec de l’empresa, obtenint a canvi d’un dret de superfície que li permeti l’ús del mateix durant 99 anys.

Tanmateix, arran de la proposta d’ICV perquè és pactés l’establiment d’un servei de funerals laics, han sorgit dubtes importants sobre el règim d’ús de les noves instal·lacions. Dubtes que cal aclarir.

Permeteu-me però, abans, remarcar que la dels funerals laics no és una proposta supèrflua: Com destaca el psicòleg Albert Vidal, que ha col·laborat en l’elaboració de la proposta d’ICV, quan no hi ha cerimònia religiosa és escaient que algú dirigeixi unes paraules d’homenatge a la persona difunta i doni un agraïment als i les assistents abans de tancar l’acte; qüestions senzilles però que, en ocasions, la família no està en condicions d’organitzar.

Com comentava, doncs, els dubtes sobre el règim d’ús del nou tanatori i de la sala multiconfessional són de gran calat, i més tenint en compte que, en 99 anys, es poden produir molts canvis socials. Per què, podran utilitzar les instal·lacions del tanatori altres empreses funeràries? Hauran de pagar alguna tarifa a l’empresa que té el dret de superfície? Qui fixarà aquestes tarifes? Les confessions religioses que utilitzin la sala multiconfessional també hauran de pagar tarifes? I si es fa un funeral laic per una empresa especialitzada?

Per un costat és lògic que l’empresa vulgui recuperar la seva inversió, ara bé, al final les instal·lacions estaran sobre un terreny municipal. Per tant, la resposta a les preguntes anteriors no pot quedar única i exclusivament en mans de l’empresa.

L’operació que el govern municipal va proposar fa pocs dies no contemplava cap regulació al respecte. Des d’ICV considerem fonamental regular aquestes qüestions en el conveni a subscriure amb l’empresa, en el sentit de garantir a tota la ciutadania, tingui les creences religioses o morals que tingui, la igualtat d’accés a un servei essencial que, tard o d’hora, tots i totes haurem d’utilitzar.

Bernat Villarroya i Garcia

Regidor Portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès