L’altre dia vaig veure la pel·lícula “Odette Toulemonde” que, a les nostres cartelleres tradueixen com “Odette, una comedia sobre la felicidad”.La recomano especialment perquè vaig passar una bona estona, em va fer riure, i a més a més em va fer pensar.
Si voleu anar-la a veure, compte amb internet: Hi ha ressenyes fetes amb poca gràcia que apunten detalls de la trama que no apareixen fins bastant avançat el film (no patiu no serà el meu cas, com a mínim pel que fa als detalls).
La peli narra el dia a dia rutinari d’una dona treballadora que troba forces per seguir endavant gràcies a la lectura de les novel·les d’un escriptor amb molt d’èxit de vendes però poc valorat per la crítica... Fins aquí es pot explicar, més no m’atreveixo. Salut!
PD: Recordeu d’apagar els mòbils i, sobretot no tireu crispetes a terra. Penseu que sempre hi ha algú que les ha de recollir, i que no costa gens anar una mica amb compte.
Director: Eric-Emmanuel Schmitt
Guió: Eric-Emmanuel Schmitt
Fotografia: Carlo Varini
Muntatge: Philippe Bourgueil
Música: Nicola Piovani
Intèrprets: Catherine Frot, Albert Dupontel, Jacques Weber, Fabrice Murgia, Nina Drecq, Camille Japy
(2006) França-Bèlgica. Durada: 100 minuts
1 comentari:
Hermoso consejo el de les crispetes, amigo Bernat.
Publica un comentari a l'entrada