Per fi un momentet per pensar una estona i per escriure! Feia dies que necessitava estar una estona tranquil, amb el mòbil apagat i pensar. Tinc ganes sobre escriure sobre tres coses: Una primera valoració dels resultats per ICV-EUiA a Vilafranca (1); el que molts i moltes m’esteu preguntant aquests dies, és a dir “com van les negociacions?” (2) i, especialment, i el que més em preocupa, una primera reflexió sobre l’abstenció (3). Anem a pams doncs.
1.- Vull agrair la confiança que heu dipositat en nosaltres les 931 persones que ens heu votat, i dir-vos que no us defraudarem. Seguirem treballant dia a dia, amb humiltat i a peu de carrer.
I a nivell personal, vull agrair a tots els companys i totes les companyes que al llarg d’aquests mesos heu donat el vostre suport al projecte: els i les que heu formant part de la llista, els que us heu encarregat de temes avorrits però necessaris com la paperassa judicial o les finances, els i les que us heu passat les nits enganxant cartells i penjant pancartes (i ara retirant-les!), els i les que heu participat en els debats programàtics primer, o en el programa participatiu desprès, els i les que heu passat hores buscant la forma més senzilla i entenedora d’explicar idees complexes i propostes molt treballades en talls de veu de trenta segons, els i les que heu ajudat a comptar vots la nit electoral, o els i les que ens heu aportat la vostra visió i el vostre punt de vista.
També a la meva família, i a la Marta, que m’han fet costat en tot moment. I als amics i amigues que, tot i tenir idees diferents heu respectat la meva decisió.
Confio en que no se’m pujaran els fums al cap (tanmateix, si algun dia em passa això, espero que m’ho digueu a la primera ocasió en que coincidim).
Vull dir-vos que, entre tots i totes, marcarem la diferència (frase que és més que un slogan de campanya).
2.- Aquest dijous ens reunim l’assemblea d’ICV-EUiA de Vilafranca per valorar els resultats, que són molt igualats. He tingut diverses trucades de persones dels altres grups, de tots menys el PP (per cert que m’ha fet molta il·lusió que uns i altres parlessin de reunir-nos per parlar de projecte polític i de programa, i que ningú entrés a mercadejar càrrecs ni quotes de poder). De moment no ens hem reunit amb ningú perquè crec que uns pocs no hem de prendre decisions importants com les que s’han d’adoptar les properes setmanes (si votem algun candidat per a l’alcaldia, si entrem a formar part d’un govern, en cas afirmatiu sobre quines bases programàtiques...): Som un equip, i el primer grup municipal en 24 anys l’hem assolit amb el treball i l’esforç de tots i totes, per tant, les opinions de tothom han de ser escoltades i les decisions com més consensuades millor.
3.- Moltes persones no han anat a votar. Hi havia moltes opcions diverses, sobretot en els municipis més grans. Tanmateix, hi ha hagut molta abstenció, i entre aquesta una part destacable d’abstenció activa. Crec que tots els i les que estem en grups polítics hem de reflexionar al respecte.
Ahir el President de la Generalitat va fer unes interessants declaracions que m’han fet pensar molt. De fet, si avui m’he posat a escriure és sobretot per parlar d’això. En Jose Montilla va apuntar diverses causes, en la meva opinió algunes més encertades que d’altres. D’entre les que va dir, jo em quedo, sobretot amb aquestes: “Hi ha una progressiva dificultat de comunicació entre electors i candidats” i una "excessiva mediatització de missatges i propostes polítiques”.
Crec que no va desencaminat. Jo hi afegiria, com una de les causes principals, el cansament de tanta picabaralla constant. Per setmana santa, escoltant un Saragossa-Barça per Catalunya Ràdio, el José Antonio Labordeta crec que ho va clavar. Es va expressar amb un llenguatge barroer, però que ho resumia força bé, va dir alguna cosa així (cito aproximadament i de memòria) com “la gente está hasta los huevos de la ETA y de que solo se hable de la ETA, que se vayan todos a la mierda y que nos dejen respirar...”
Penso que hem d’explicar propostes i contraposar projectes, valors i idees; més que no pas passar-nos el dia amb crítiques destructives. Hem d’explicar que pensem i que volem a la gent, tractant-la de tu a tu, sense demagògia, sense simplismes, amb pedagogia, amb tracte d’igual a igual, buscant les fórmules perquè tothom pugi comprendre un problema complex i pugi buscar per si mateix formar-se una opinió de com afrontar-lo. Hauríem d’ “apagar” els soroll mediàtics i mirar cap a la proximitat.
Parar la orella. Escoltar. Conversar. Dialogar. Contraposar propostes. Trepitjar el carrer. Que la nostra opinió no la formi en Losantos, en Cuní, en Basses, ni els creadors d’opinió en general. I que no ens faci por la gent!
Observar les coses amb els nostres ulls i actuar amb ètica, honestedat i transparència. Obrir-nos al diàleg i a la participació ciutadana (que com bé deien alguns companys i companyes és més que omplir enquestes –tot i que també pot ser, entre d’altres coses, omplir enquestes-) Foragitar els sectarismes i el tacticisme, evitar els “cops d’efecte” i exposar visions estratègiques. O això, com a mínim és el que jo penso, així, "a bote pronto” desprès donar-li voltes al llarg d’aquest vespre. Hi seguiré donant voltes...
1.- Vull agrair la confiança que heu dipositat en nosaltres les 931 persones que ens heu votat, i dir-vos que no us defraudarem. Seguirem treballant dia a dia, amb humiltat i a peu de carrer.
I a nivell personal, vull agrair a tots els companys i totes les companyes que al llarg d’aquests mesos heu donat el vostre suport al projecte: els i les que heu formant part de la llista, els que us heu encarregat de temes avorrits però necessaris com la paperassa judicial o les finances, els i les que us heu passat les nits enganxant cartells i penjant pancartes (i ara retirant-les!), els i les que heu participat en els debats programàtics primer, o en el programa participatiu desprès, els i les que heu passat hores buscant la forma més senzilla i entenedora d’explicar idees complexes i propostes molt treballades en talls de veu de trenta segons, els i les que heu ajudat a comptar vots la nit electoral, o els i les que ens heu aportat la vostra visió i el vostre punt de vista.
També a la meva família, i a la Marta, que m’han fet costat en tot moment. I als amics i amigues que, tot i tenir idees diferents heu respectat la meva decisió.
Confio en que no se’m pujaran els fums al cap (tanmateix, si algun dia em passa això, espero que m’ho digueu a la primera ocasió en que coincidim).
Vull dir-vos que, entre tots i totes, marcarem la diferència (frase que és més que un slogan de campanya).
2.- Aquest dijous ens reunim l’assemblea d’ICV-EUiA de Vilafranca per valorar els resultats, que són molt igualats. He tingut diverses trucades de persones dels altres grups, de tots menys el PP (per cert que m’ha fet molta il·lusió que uns i altres parlessin de reunir-nos per parlar de projecte polític i de programa, i que ningú entrés a mercadejar càrrecs ni quotes de poder). De moment no ens hem reunit amb ningú perquè crec que uns pocs no hem de prendre decisions importants com les que s’han d’adoptar les properes setmanes (si votem algun candidat per a l’alcaldia, si entrem a formar part d’un govern, en cas afirmatiu sobre quines bases programàtiques...): Som un equip, i el primer grup municipal en 24 anys l’hem assolit amb el treball i l’esforç de tots i totes, per tant, les opinions de tothom han de ser escoltades i les decisions com més consensuades millor.
3.- Moltes persones no han anat a votar. Hi havia moltes opcions diverses, sobretot en els municipis més grans. Tanmateix, hi ha hagut molta abstenció, i entre aquesta una part destacable d’abstenció activa. Crec que tots els i les que estem en grups polítics hem de reflexionar al respecte.
Ahir el President de la Generalitat va fer unes interessants declaracions que m’han fet pensar molt. De fet, si avui m’he posat a escriure és sobretot per parlar d’això. En Jose Montilla va apuntar diverses causes, en la meva opinió algunes més encertades que d’altres. D’entre les que va dir, jo em quedo, sobretot amb aquestes: “Hi ha una progressiva dificultat de comunicació entre electors i candidats” i una "excessiva mediatització de missatges i propostes polítiques”.
Crec que no va desencaminat. Jo hi afegiria, com una de les causes principals, el cansament de tanta picabaralla constant. Per setmana santa, escoltant un Saragossa-Barça per Catalunya Ràdio, el José Antonio Labordeta crec que ho va clavar. Es va expressar amb un llenguatge barroer, però que ho resumia força bé, va dir alguna cosa així (cito aproximadament i de memòria) com “la gente está hasta los huevos de la ETA y de que solo se hable de la ETA, que se vayan todos a la mierda y que nos dejen respirar...”
Penso que hem d’explicar propostes i contraposar projectes, valors i idees; més que no pas passar-nos el dia amb crítiques destructives. Hem d’explicar que pensem i que volem a la gent, tractant-la de tu a tu, sense demagògia, sense simplismes, amb pedagogia, amb tracte d’igual a igual, buscant les fórmules perquè tothom pugi comprendre un problema complex i pugi buscar per si mateix formar-se una opinió de com afrontar-lo. Hauríem d’ “apagar” els soroll mediàtics i mirar cap a la proximitat.
Parar la orella. Escoltar. Conversar. Dialogar. Contraposar propostes. Trepitjar el carrer. Que la nostra opinió no la formi en Losantos, en Cuní, en Basses, ni els creadors d’opinió en general. I que no ens faci por la gent!
Observar les coses amb els nostres ulls i actuar amb ètica, honestedat i transparència. Obrir-nos al diàleg i a la participació ciutadana (que com bé deien alguns companys i companyes és més que omplir enquestes –tot i que també pot ser, entre d’altres coses, omplir enquestes-) Foragitar els sectarismes i el tacticisme, evitar els “cops d’efecte” i exposar visions estratègiques. O això, com a mínim és el que jo penso, així, "a bote pronto” desprès donar-li voltes al llarg d’aquest vespre. Hi seguiré donant voltes...
[FOTO: Diumenge a la nit, celebrant els resultats a la seu alternativa d'ICV-EUiA Vilafranca (és a dir, al Bar Les Clotes) on els companys i companyes em van regalar, ben embolicat, amb paper ben ostentós, i amb una caixa que semblava que hagués de contenir una ploma Montblanc o alguna cosa similar, un cargol ("tornillo") d'una de les nostres banderoles, com a record de la campanya i de l'esforç realitzat, i també com a toc d'atenció, per estar sempre a peu de carrer].
10 comentaris:
Felicitats pels resultats Bernat!!!
Una abraçada,
Toni Salado.
Hola, Bernat!
Discrepo dels arguments que defenses com a causa de l'abstenció. En primer lloc, la "picabaralla constant" no pot ser mai causa de passivitat, si va acompanyada de contingut. Ara bé, quan resulta que havent-hi molt de què parlar i discutir, l'objecte del debat són superficialitats i tòpics, llavors la gent ens desmotivem. Però, insisteixo, no és el to, la forma, la responsable. Insisteixo perquè el que més m'irrita de l'actual govern (el català, si no s'acompanya d'adjectiu s'ha d'entendre que és el nostre), és la màxima de no fer soroll (amb els aplaudiments del Lara per aquest motiu). Si el problema no és el soroll, collons!!!
La causa principal que explica l'abstenció diferencial dels principatins és sens dubte resultat del post-estatut. No estem cansats de les picabaralles que hi va haver, del que n'estem farts fins l'esgotament és que tant soroll no servís per a res. Fins i tot els crèduls que vau anar a votar contents pel SI us han deixat en ridícul.
Som un poble derrotat, això es percep. I no només afecta l'independentisme. És la sensació general del país. Per què votar, si tots són uns pallassos? Per què votar, si ja hem perdut la batalla més important per culpa seva?
Han estat eleccions municipals, sí, però més que mai exercides en clau nacional.
Si Iniciativa a vila ha pujat, és per un factor local: la teva presència. I me n'alegro, perquè et mereixes aquesta oportunitat. Ets un tio honest i honrat, llàstima que no estiguis a la CUP!
Salut!
Albert.
Hola Bernat!
Res, només felicitar-te per els resultats! ara és quan toca començar a treballar de veritat per demostrar a la gent que t'ha votat que ho ha fet encertadament, i als que no ho han fet convènçe'ls per d'aquí 4 anys!
una abraçada
Annita
Holas!
Toni, Anna, merci per les felicitacions.
Albert, coincideixo en la teva afirmació "[...] En primer lloc, la "picabaralla constant" no pot ser mai causa de passivitat, si va acompanyada de contingut. Ara bé, quan resulta que havent-hi molt de què parlar i discutir, l'objecte del debat són superficialitats i tòpics, llavors la gent ens desmotivem. [...]".
Tanmateix s'ha de tenir en compte la situació a Madrid i a l'estat. Perquè personatges com l'Acebes, el Rajoy o el Pepe Blanco aparaeixen a diari per les televisions fent "soroll" del que jo em referia (i la majoria de la població encara mira la tele ;-) ).
Pel que fa a l'Estatut, requereix un anàlisi més llarg del que puc fer aquesta nit. El que cal tenir clar és que era un procés de modificació de l'Estatut, no pas un procés d'independència. Un dels problemes (al meu parer, i entre molts d'altres -de problemes-) és que hi ha qui va voler vendre el procés estaturari com un procés d'independència. I clar, no ho era.
Salut, i en parlem.
Bernat, moltes felicitats!
Confio que la coalició a Vilafranca farà bona feina i que aportaràs tota l'experiència acumulada amb el temps, sobretot a l'AEP... jeje!
Una abraçada.
M'afegeixo a les felicitacions. Ara a treballar de valent, que de segur que serà així. Gent com tu és hiper-necessària per avançar.
Salut i rebel·lia!
Salut Bernat!
Encara que una mica tard: Moltes i molt sinceres felicitacions des del Vallès. Quan a un no li van bé les coses, el que més el pot reconfortar i animar a seguir treballant és veure els bons resultats dels companys com tu.
Ara ja saps, a continuar treballant.
Una abraçada!
Gràcies pel missatge que has deixat en el meu bloc. Comparteixo totes les teves opinions. Vull felicitar-te pels resultats obtinguts a Vilafranca. És una ciutat que conec i en la qual tinc amics i familiars. A més, la visito amb freqüència com a conseqüència de la meva activitat laborals com membre de la Escola de Formació Sindical de CC.OO. Una abraçada.
Merci a tots vosaltres!
"El que cal tenir clar és que era un procés de modificació de l'Estatut, no pas un procés d'independència."
Sí que era un procés de modificació de l'Estatut, però com tot procés era obert al seu inici. El Pla Ibarretxe, per exemple, continua obert gràcies a la valentia del PNB de mantenir-se ferm. El nou encaix d'Euskadi, doncs, encara no està decidit, i d'entrada no pot descartar-se que es compliqui la situació i acabi en independència.
En el cas del Principat, el mateix. Tots sabem que el nostre encaix a Espanya és infinitament més complicat que el dels bascos, donat que els interessos materials en joc són enormes. El procés era una operació a cor obert, i el vau segellar prematurament, minimitzant el perill però sense solucionar els problemes pendents.
Res, necessitava desfogar-me. Salut i bons aliments!
Publica un comentari a l'entrada